EUiA Badalona

Denúncia d’una trama de corrupció a la sanitat de Catalunya

2012-02-21T10:10:00.000+01:00

Ens ha arribat, a través dels companys de Dempeus per la Salut Pública, aquest vídeo on, després de dos anys d'investigació, s'explica el que fan amb els diners públics els gestors de la sanitat catalana: factures fantasma, centenars de milers d’euros gastats en estudis que ningú ha pogut veure, alcaldes de diversos partits cobrint-se les esquenes els uns als altres, amenaces….En aquests dos vídeos la Marta explica com funciona una trama de corrupció a la sanitat catalana. Us els recomanem.

Sobre la Iniciativa Penal Popular contra el asalto al sistema público sanitario.

2012-02-19T17:33:00.003+01:00

Sobre la Iniciativa Penal Popular contra el asalto al sistema público sanitario.

Entrevista
Antoni Barbarà Molina 19/02/12

“La Iniciativa Penal Popular no es sino una llamada a todas las organizaciones que están en lucha por la salud y la sanidad públicas para que ejerciendo el derecho de legítima defensa, se personen en demandas contra los responsables administrativos y jurídicos, con nombres y apellidos de los distintos gobiernos recortadores y agresivos contra el sistema público, los derechos sociales y los servicios públicos”.

Sergi Raventós realizó esta entrevista a principios de febrero para Sin Permiso a Antoni Barbarà Molina

Recientemente en Catalunya ha surgido una propuesta original, en medio de las luchas de resistencia a los recortes en los servicios públicos y de la ofensiva privatizadora de los servicios públicos, que se llama Iniciativa Penal Popular (IPP) y que pretende llevar a la justicia a los responsables políticos de la sanidad catalana. ¿Nos puedes explicar exactamente qué es la IPP? ¿Quién está detrás de esta iniciativa?

Así es. Y de hecho, aunque novedosa, no debiera ser nada original: la IPP se trata simplemente de denunciar ante los tribunales de justicia a aquellas personas e Instituciones que en su acción de gobierno (o desgobierno) están conculcando principios, transgrediendo leyes, ello a nuestro entender, claro, y con todos los “presuntos” que sean pertinentes. La justicia hoy en día no se caracteriza por generar demasiada “fe” ciudadana, pero existe y es un instrumento irrenunciable de un estado democrático y de derecho. Todo el mundo, incluidos los gobiernos, deben cumplir sus propias leyes y no puede ser que se perciba una sensación de impunidad por parte de ciertos personajes de la vida política. La Iniciativa no es sino una llamada a todas las organizaciones que están en lucha por la salud y la sanidad públicas para que ejerciendo el derecho de legítima defensa se personen en demandas contra los responsables administrativos y jurídicos, con nombres y apellidos de los distintos gobiernos recortadores y agresivos contra el sistema público, los derechos sociales y los servicios públicos. Cada cual y cada quien a su manera, en su territorio o ámbito, con sus formas y métodos, con sus particulares posibilidades, para al fin confluir (“confluencia” es una palabra-concepto que nos gusta usar en toda su acepción y contenido) en el objetivo común frente al sistema neoliberal y sus ejecutores. Esa llamada a promover toda una dinámica de denuncias y reclamaciones, y no otra cosa, es la que hicimos desde Dempeus hace unas semanas, y el éxito de convocatoria está siendo sorprendente y esperanzador.

Creo recordar que hace unos meses el ex fiscal anticorrupción Carlos Jiménez Villarejo realizó un artículo en el que argumentaba que esta política llevada por parte del gobierno catalán contra la sanidad pública la consideraba una violación de los derechos sociales y por tanto motivo de rechazo penal. Hace poco Villarejo ha declarado que las políticas que se están llevando a cabo forman parte de la lucha de clases. ¿Lo ves así? ¿Nos puedes decir lo que está haciendo el gobierno de Convergencia i Unió (CiU) en materia sanitaria desde que ganó las elecciones en Catalunya? ¿Crees que se trata de una coartada para liquidar la sanidad pública?

Fue precisamente un artículo del ex fiscal Carlos Jimenez Villarejo publicado en El País [1], que nos encendió la llama de la respuesta social en la línea que él planteaba: más allá de los incumplimientos de los derechos recogidos en la Constitución y el mismo Estatut en Catalunya, se preguntaba hasta qué punto las actuales políticas de privación y recorte sanitario no están vulnerando la frontera del artículo 542 del Código Penal cuando reconoce explícitamente “Incurrirá en la pena … la autoridad o el funcionario público que a sabiendas, impida a una persona el ejercicio de otros derechos cívicos reconocidos por la Constitución y las Leyes”. Sin duda caben interpretaciones del texto legal, como siempre, pero entiende el compañero y amigo Carlos, y entendemos nosotros, que esa vulneración es así. Lamentablemente disponemos de ilustraciones concretas, de personas afectadas por los recortes que han acabado con severos problemas de asistencia médica e incluso con la muerte, en algunos casos. Nos vamos a personar ya como “acción popular” en el procedimiento de uno de estos casos de manifiesta implicación de los recortes asistenciales y que acabó con la vida de una paciente. Y lo hacemos como Dempeus y con el apoyo explícito de un relevante número de entidades y asociaciones bien diversas, que van desde expresiones del Movimiento 15-M, pasando por plataformas de afectados y territorios en lucha, entidades sectoriales y profesionales y federaciones de asociaciones de vecinos (FAVB, CONFAVC), o por sindicatos (CCOO, UGT, CGT, IAC-CATAC), en apoyo a la demanda particular de la familia afectada. Pero no nos limitamos a una acción sino que animamos y colaboramos en generar toda una batería de demandas y querellas a distintos niveles y con diversas argumentaciones: derechos sociales, no regresividad social de las políticas, conflictos de intereses, opacidad y negación de respuesta, y otras formulaciones más que venimos trabajando. ¿Qué hay detrás de este auténtico asalto al Sistema Público de Salud? Sin duda la voluntad de derribarlo y de vender-privatizar todo aquello en el sector sanidad que sea negocio y genere lucro. Ello siguiendo el paradigma norteamericano con una sanidad señalada como la más cara, más ineficiente y menos equitativa del planeta. En definitiva: mercantilizar el sistema, convertir la salud que es un derecho en un negocio. Un beneficio impresionante para las clases dominantes en la economía y la política, una agudización de la desigualdad evidente y creciente, y por supuesto una expresión feroz, hoy, de la lucha de clases.

El pasado Octubre, el Conseller de Salut de Catalunya, Boi Ruiz hizo unas declaraciones donde defendió que “la salud es un bien privado que depende de cada ciudadano” y que “depende del código genético, de sus antecedentes familiares y de sus hábitos”. ¿Qué opinas al respecto?

Estas declaraciones compiten en agresividad e infortunio con las primeras que hizo justo al ser nombrado Conseller de Salut, cuando recomendó en tono paternal que quien pudiera… subscribiese una póliza o seguro médico privado por cómo iban a ir la cosas de su departamento. Descarnado y cruel, pero premonitorio: “sálvese quien pueda, y los ricos primero…”. En el pasado ejercicio la reducción del presupuesto dedicado a salud fue según fuentes oficiales del 10% respecto del año anterior. Calculando correcta y ponderadamente, ese “recorte” ascendió a más del 17% [2]. Pues bien, ante esa auténtica calamidad el Sr. Ruíz insiste en que esos recortes no tienen necesariamente que incidir en la “calidad” de la atención (¿?). Pero sin duda la perla que citas en la pregunta es de las de hemeroteca: en pleno siglo XXI y contra la avalancha de documentación, estudios y aseveraciones de la propia OMS, este personaje ultra-neoliberal, procedente de la dirección de la patronal privada de la sanidad catalana (Unió Catalana d’Hospitals), se suelta con esa afirmación de responsabilidad “individual y genética” y que naturalmente exculpa, o al menos diluye, pretendidamente las responsabilidades de las Administraciones. Sin rubor ni vergüenza liquida toda la ciencia desarrollada en salud pública donde se demuestra cómo los determinante sociales son los que constituyen la calidad y el nivel de salud de una sociedad. Eso es tan elemental y cierto que ni siquiera precisa demasiada explicación: según la forma en que vivas, te alimentes, trabajes (o no), respires aire sano o no, dispongas (o no) de vivienda, de las condiciones del entorno urbano, del acceso a la cultura, del apoyo social… se tendrá uno u otro estado de salud. ¡Y esos determinantes no son personales sino sociales Sr. Ruiz! Así que con un 50% de paro entre los jóvenes, la plaga del trabajo precario, de los desahuciados y sin techo, en definitiva sin futuro, no se puede estar muy sano aunque hagas gimnasia y no fumes… Se mofa Vd. de los pobres y las personas más fragilizadas y explotadas: mujeres, parados, excluidos, discapacitados, enfermos crónicos, etc. Vd. no puede seguir ni un minuto más al frente de un departamento público de salud. Debe Vd. dimitir de inmediato y, si le aceptan, regresar a sus negocios y trapicheos.

Una de las medidas del gobierno de CiU en materia sanitaria es imponer un “ticket moderador” de 1 euro por receta médica para cada usuario y sin distinción de ningún tipo. Tengo entendido que vuestra organización siempre se ha opuesto frontalmente a esta medida. ¿De qué se trata?

Dentro de una auténtica batalla por el lenguaje, estos gobiernos neocons se han volcado en pervertir el significado de las palabras. Usan eufemismos para maquillar los conceptos, y así oímos hablar de “austeridad”, “sacrificios”, “culpas pasadas”, “límites del sistema”, “sostenibilidad y eficiencia”, “gratuidad”, “clientes”, “abuso”, y por supuesto de las bondades y necesidad de la “colaboración entre lo público y lo privado”. Cada una de estas palabras merece su aclaración radical, contrapuesta y desmentida de raíz. Ellos nos quieren resignados y sintiéndonos culpables, nosotros debemos negar la mayor y recuperar la semántica correcta y el rigor en cada expresión perversa cuando cuestiona la titularidad y el carácter del sistema público y nacional de salud como una conquista social e histórica. En esa línea utilizan la palabra “Co-Pago” para indicar que se trata de una colaboración mixta, cuando no lo es. Desde DEMPEUS respondimos hace ya tres años con el concepto RE-pago [3] que de una forma clara y contundente ilustra sobre la argucia y desenmascara lo que en realidad pretenden que es volver a cobrarnos aquello que ya hemos pagado mediante nuestros impuestos y obligaciones fiscales… al menos los trabajadores y trabajadoras que así cumplimos. Por eso decimos que no aceptamos un euro, ni un céntimo, ni que sea dicho con otra palabra, ticket, tasa, o similar. Está sobradamente demostrado y publicado que esos repagos ni mejoran la financiación, ni sirven para disuadir un teórico mal uso, pero sí que sirven para penalizar a los más débiles, disuadir a los mas necesitados, burocratizar más el proceso, romper la equidad del sistema y acabar encareciéndolo al hacer más graves, más severas, y más costosas las atenciones derivadas desde la primera disuasión ya discriminatoria [4].

La IPP también busca perseguir casos de corrupción y de tráfico de influencias. El director del Instituto Catalán de la Salud (ICS) ha dimitido de los cargos que tenía en el grupo Innova y de la multinacional de la sanidad privada USP, debido en buena medida a la campaña de denuncia de la Candidatura d’Unitat Popular de Reus y del periodista Alfons Quintà en el Diari de Girona. También un representante municipal de Reus ha dimitido debido a que su empresa provee de servicios al Hospital Sant Joan de Reus. ¿Hay más casos parecidos? ¿Qué es lo que está sucediendo?

En la línea expuesta de animar a denunciar en todos los frentes posibles, sin excluir los jurídico-legales, constatamos con satisfacción como se han iniciado acciones por casos de incompatibilidad, tráfico de influencias, nepotismo, prevaricación y en definitiva corrupción. Algunos de tales casos resultan absolutamente escandalosos con acumulación de cargos, auto facturaciones, contabilidades superpuestas, fraudes de toda ralea y en definitiva, más que presuntas, irregularidades moviéndose en la más insultante impunidad y que urge denunciar y liquidar. Se trata de esos personajes de los que hablas con historias tenebrosas que son vox populi, pero parecen tener bula para exhibir sus fechorías sin responsabilidades ni control. Se han producido las primeras dimisiones y aunque resultan claramente insuficientes y testimoniales, permiten visualizar al menos que no van a seguir manipulando y medrando sin el merecido veredicto legal y público. Parafraseando al profesor Josep Fontana, ha llegado la hora de empezar a trasladarles a “ellos” el miedo que han sembrado entre la población.

La respuesta a los cierres de los centros de asistencia sanitaria, a salas de quirófanos, a los expedientes de regulación de empleo, a los recortes sanitarios en definitiva, ha sido considerable. Se han producido experiencias de luchas muy interesantes. ¿Cómo analizas la situación? ¿Te parece suficiente la respuesta?

En los meses que llevamos desde los primeros recortes en la primavera de 2011, la movilización social en Catalunya es todo un ejemplo de respuesta popular. Aparecen todo tipo de acciones reivindicativas en multitud de formas y versiones: plataformas de afectados, actos públicos, concentraciones, cortes de carreteras, manifestaciones, huelgas, ocupaciones de Centros de Asistencia Primaria, acampadas, mítines… todas las posibilidades sociales y públicas imaginables, con una escasísima (y culpable) ignorancia o minimización por parte de los grandes medias del sistema, dóciles a las indicaciones del Govern català y del Gobierno español. Inevitables son algunas referencias informativas de las movilizaciones, pero siempre ocultando la realidad de un movimiento comprometido, justo, participado, extenso, que supone la decisión de muchas personas más de las que dicen y quieren en la defensa de Su/Nuestro sistema público de salud, reclamando la retirada de todos los recortes y la reapertura y restitución de servicios y atención sanitaria. Después de las elecciones del 20N, el mismo President Mas hacía una lectura falaz y maliciosa del resultado y anunciaba con auto-bombo que sus políticas de “austeridad y sacrificio” han sido legitimadas en las urnas, en una interpretación perversa de unos resultados relativos y tras una campaña en la que CiU predicó en clave de defensa de la catalanidad e incluso anunció el fin de los recortes sociales. Un millón de votos, sin duda, son votos pero no son “toda Cataluña” y en ningún caso han refrendado los tijeretazos.

¿Es sólo el sistema sanitario la única preocupación para el movimiento contra los recortes? ¿Qué perspectivas tiene el movimiento en defensa de una salud pública en estos tiempos de grave crisis económica? ¿Hay otras luchas en curso?

Evidentemente que sanidad, y salud, si se toma en una concepción más amplia, social e interdisciplinaria, son unos de los sectores de mayor gravedad, de más percepción social y ciudadana y de más alta sensibilidad, pero el resto de pilares del llamado “estado del bienestar” (ya para nosotr@s del “medioestar”): la educación o los servicios sociales corren en paralelo en la pérdida de financiación presupuestaria y por tanto la consiguiente degradación de lo público, apareciendo cada vez más como la gran “oportunidad” para su privatización (sic), vía construcción de elaboradas gestiones mixtas, o sencillamente el cuarteo y compra por parte de empresas privadas de aquellos servicios rentables. Así lo explica sin tapujos ni sonrojo el mismísimo Sr. Ruiz cuando se dirige a sus colegas y socios de las patronales y a las escuelas de negocios del dogma neoliberal. Es un hecho innegable que además tiene una dimensión europea, en la Europa de las desigualdades [5] que la crisis sirve al sistema capitalista para muchas cosas. Adicionalmente, representa una acumulación de capital extraordinario y una especulación sin límites, también para apoderarse definitivamente del sector público y los servicios públicos dichos de interés general. Solo cabe la defensa consciente y frontal de la ciudadanía. Es la hora inexcusable de la confluencia en la defensa de ese modelo social que ahora está en peligro inminente y cuya pérdida, probablemente irreversible por muchos años, supondría un retroceso histórico en el desarrollo civilizatorio.

Así de simple y así de grave. Es hora de erguirse, de resurgir, de movilizarse, de ponerse definitivamente “en pie- dempeus”!

Notas:

[1] ver artículo en: http://elpais.com/diario/2011/10/17/catalunya/1318813642_850215.html

[2] Este dato proviene del documento ”Análisis del presupuesto de Salud 2011 y propuestas alternativas para mejorar el sistema público de salud” elaborado por el Centro de Análisis y Programas Sanitarios (www.caps.cat).

[3] Sobre el llamado Copago se realizó una entrevista a fondo con Àngels Martínez Castells, presidenta de Dempeus, que se puede leer en http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=3395

[4] Un completo “argumentario” que explica lo fundamental sobre la mencionada IPP en el blog “La ratera”. http://bloclaratera.blogspot.com/2012/02/10-arguments-per-la-ipp-iniciativa.html

[5] Un post sobre Europa de Àngels Martínez Castells, economista y presidenta de Dempeus, en su blog “Punts de Vista”. http://puntsdevista.wordpress.com/2012/02/08/en-la-europa-de-las-desigualdades-la-salud-de-las-personas-inmigradas-en-peligro/

------------------------
Antoni Barbarà Molina es médico, miembro del secretariado del Partido de la Izquierda Europea y secretario de la asociación “Dempeus per la Salut Pública”, organización surgida a principios del 2009 en defensa de la salud pública y una de las impulsoras de la Iniciativa Penal Popular

L’Aurora entrevista a Dempeus per la Salut Pública

2012-02-18T16:34:00.002+01:00

L’Aurora entrevista a Dempeus per la Salut Pública

Toni Barbarà i Angels Martínez Castells. Acte Dempeus UPF
Entre les moltes associacions que estan lluitant contra les retallades a la sanitat destaca Dempeus per la Salut Pública. Hem parlat amb Àngels Martínez Castells (presidenta) i Toni Barbarà (secretari). Això és el que ens han explicat.

15 de Febrero de 2012

Com neix DEMPEUS?

Dempeus per la Salut Pública va néixer ara fa tres anys perquè ja aleshores eren molt evidents els intents de restringir l’àmbit públic del sector de la salut. Llavors amb Marina Geli com a Consellera de Salut es van començar a reclamar noves aportacions econòmiques de la ciutadania que varem definir ja com a RE-pagaments, i van continuar les pràctiques d’externalització i privatització, amb limitació de serveis, suggeriments de contractacions de pòlisses d’ assegurances privades, o taxes, tot i que, cal dir, inscrit dins un lloable increment pressupostari. Des de l’ inici varem considerar com que valors de “mercat” s’anteposaven als drets socials i polítics, i ens temíem que podien venir temps molt pitjors per l’equitat. Dissortadament, la realitat ha superat tot el malson. El posterior canvi de govern i la gestió de Boi Ruiz ha posat en primer terme l’estafa social que suposa la gestió de la sanitat dirigida cap al benefici privat. A més, amb totes les corrupcions que s’estan investigant i que des de Dempeus anem informant, queda palès que la defensa de la salut i la sanitat públiques era i és una necessitat democràtica i humana fonamental.

Metges, economistes, sociòlogues… quin és el punt de trobada?

La gent de Dempeus per la salut pública venim de diferents experiències, formacions, oficis i disciplines, de diverses lluites i d’amplis compromisos socials. El que ens uneix és la concepció de la Salut com una categoria superior a la simple atenció en sanitat. La Salut és molt més que l’absència de malaltia: és una manera de viure, personalment i col•lectiva, autònoma, joiosa, plena, solidaria i harmònica amb la resta de persones i amb l’entorn. Aquesta definició, que ja recollim en el nostre Manifest fundacional, permet abordar el binomi salut/ malaltia en les seves tres dimensions : biològica, psicològica i social i permet un treball en profunditat per la promoció, protecció i prevenció de la salut a partir de les seves causes i dels Determinants de Salut: treball i les seves condicions, gènere, classe social, educació, estils de vida, medi ambient, urbanisme, origen, autonomia, mobilitat, etc.

Que és el que ha fet en poc temps d’existència DEMPEUS s’estigui convertint en un ‘actor’ central en la lluita en defensa de la salut/sanitat pública?

Segurament aquest caràcter ciutadà, valent i insubmís de la nostra organització, però que és, al mateix temps, gens sectari. Sempre amb altres col·lectius hem generat reflexió col•lectiva i cerquem acords des de la pluralitat. Estem com un grup més en les lluites de la ciutadania per defensar els seus drets en sanitat i salut, i hem confluït en la reflexió i la lluita concreta contra el CO-REpagament, pel dret a la mort digna, l’ètica en el món de la salut i la necessitat d’impulsar una “nova cultura de la salut”, tant a Catalunya com a l’Estat i a la UE. Ara som dins el nucli impulsor de la Iniciativa Penal Popular (IPP) que us demanaríem seguir amb atenció perquè pot representar un pas important en la denúncia de la política sanitària de CiU i dels interessos privats que s’hi amaguen al darrera i prostitueixen un dels millors sistemes sanitaris d’Europa i del món.

Denunciem les retallades (eufemisme per dir agressions, privatitzacions, estafes) i en concret que els pressupostos generals es redueixen fins un 17 %. Això mentre es tanquen un miler de llits hospitalaris. 59 CAPS perden el servei nocturn de continuïtat, es tanquen serveis i quiròfans, les llistes d’espera augmenten de mesos i poden superar l’any, s’agreugen les limitacions en els serveis i el transport i atenció urgent, es perden milers de lloc de treball al sector i es fa impossible la investigació en salut de qualitat en treure tota viabilitat al seu finançament públic, i convidem a tota la població a sumar-s’hi en un gran Acte públic de presentació de la IPP, a celebrar el proper 10 de març a Barcelona.

Quina perspectiva a la situació actual veieu des del vostre col·lectiu?

Des de Dempeus no competim, sumem i CONFLUIM amb les plataformes, associacions i col·lectius que coincideixen en la defensa de la salut o la sanitat públiques, i fem una crida constant a la major unitat i recolzament mutu. Entenem que aquesta és la única manera d’aconseguir que s’hi sumin, també totes les persones necessàries per vèncer l’actual deriva neoliberal i que atempta seriosament contra la vida, els drets i la salut.

Des de DEMPEUS entenem que la justícia social i l’equitat són bones per a la salut, i que una societat que no tracta bé a les seves persones malaltes, que els hi escatima l’atenció sanitària, retalla investigació i privatitza serveis, en paral·lel , també retalla i privatitza els drets de ciutadania i la democràcia. Volen construir una societat més igualitària sense enfrontament entre drets laborals i de ciutadania, i sense barreres divisòries entre la salut, l’economia i la política.

Quin són els eixos centrals, sobre els que posa l’accent DEMPEUS?

Són els tres eixos fundacionals:

La defensa del caràcter PÚBLIC dels sistema nacional de salut. Denúncia de les privatitzacions, els RE-pagaments, contra la culpabilització de les persones malaltes, cròniques, immigrades…
La participació social, amb d’altres associacions en la defensa de lo públic, i grups d’ajuda, en l’empoderament ciutadà per una polítiques de salut que respectin els drets de les persones i rendeixin comptes econòmics, socials i polítics de la gestió feta.
La defensa d’investigació, atenció i tracte digne i de qualitat de patologies no suficientment reconegudes, malalties mal ateses com les mentals, o les noves patologies emergents que són un reflex, en molts casos, d’un sistema social i econòmic i un “progrés” malentès, que emmalalteix a les persones.
A aquestes línees cal afegir-hi també el treball per una nova cultura de la salut, fent pedagogia sobre la importància dels determinants socials de salut, i de les polítiques que massa sovint són “les causes de les causes” d’una societat malalta, i ara fent difusió de la IPP. Ens guia el convenciment de que, com diu la Comissió sobre Determinants Socials de Salut de la OMS: “El desenvolupament d’una societat, rica o pobre, pot avaluar-se per la qualitat de la salut de la seva població, el grau d’equitat en salut i la protecció que reben les persones amb menys avantatges.” Nosaltres pensem també que reduir les desigualtats en salut és un imperatiu ètic perquè la injustícia social mata a les persones, de maneres diferents i massa vegada ocultes, a gran escala.

Segrest de la participació ciutadana a la presentació dels pressupostos

2012-02-14T11:14:00.001+01:00

Ahir a la tarda, a les 19 h, el govern municipal ha presentat, a l'edifici del Viver, la seva proposta per als pressupostos municipals de 2012. Prèviament, i coincidint amb una roda de premsa prèvia, unes 300 persones s'han manifestat a la porta de l'edifici en contra de la brutal retallada prevista per a Badalona Comunicació: una retallada d'un 36,94%, fet que significa l'acomiadament de dos terços de la plantilla i que la redueix a 22 treballadors, situació en la que serà impossible assolir els mínims exigibles a una televisió pública local que ha de facilitar als ciutadans informació sobre el que passa a la ciutat. La democràcia no pot funcionar bé sense mecanismes d'informació i trasparència, i una televisió local de qualitat té una responsabilitat important en aquestes funcions.

A més, hi ha fortes retallades a l'IMPO (25,21%), un ens crític per promocionar ocupació, i als serveis de neteja, amb el que es deixa al carrer a treballadors i treballadores que tenien ja d'entrada una situació precària. Insisteixen també en la idea populista i ineficient dels llibres gratuïts a les escoles, obviant la llargament demandada socialització (reutilització) dels llibres de text. Ens trobem, en general, davant d'uns pressupostos opacs que ni tan sols diuen (o no saben) quins recursos tindran les àrees o els districtes.

Però tot i la previsió d'afluència a la presentació, el govern del PP ha realitzat la sessió en una sala preparada per a una audiència d'unes cinquanta persones, el que ha fet que un centenar de ciutadans es quedessin a les portes de l'edifici sense poder asistir al que se suposa que és una presentació a la ciutadania d'on i perquè es destinaran els diners el proper any.

La situació viscuda ahir a la tarda, fàcilment solucionable si s'hagués mogut la sessió a una sala més gran o si s'hagués repetit la presentació un segon dia, mostra la falta de voluntat del govern municipal en matèria de transparència i un menyspreu cap a la ciutadania que vol, legítimament, estar informada de què és el que fa el nostre govern.

Per això, demanem al govern municipal que posi a disposició de la ciutadania els documents que ahir va presentar i que, tan aviat com sigui possible, pengi els pressupostos al web municipal.

Badalona, 14 de febrer de 2012

El KKE sobre els darrers fets a Grècia

2012-02-13T20:22:00.001+01:00

Centenars de milers de manifestants van cridar per tot el país: "El govern amb la línia política criminal ha de plegar, juntament amb la Troica. Cap memoràndum ha de ser signat. Cap acord nou. La plutocràcia ha de pagar. "

La manifestació del PAME a Atenes va ser impressionant.Manifestacions molt grans a tot el país. Els treballadors sense por van suportar el pla organitzat de l'estat per reprimir la manifestació. Amb magnífiques manifestacions a Atenes i desenes de ciutats gregues, la classe obrera, els sectors populars i els joves van exigir que el nou memoràndum no s'aprovés al Parlament., Donant una resposta decisiva a la política contra el poble i al xantatge del govern. Aquesta va ser la major manifestació de les últimes dècades, caracteritzada per la massiva concentració del PAME i els sindicats de classe que cridaren contra el Contracte de Préstec, per l'enderrocament de la política contra el poble, la separació respecte la UE amb la cancel·lació unilateral del deute, amb el poder del poble, perquè la riquesa del país pugui ser utilitzada i oferir prosperitat al poble.

L'orador en el míting de PAME, C. Katsiotis va assenyalar en el seu discurs: "La gent no ha de tenir por, ni estar en silenci i deixar-se escorxar viva. No té importància si això passa dins o fora de l'euro, amb una fallida controlada o incontrolada. El que és de vital importància és que la gent decideixi que no farà més sacrificis per a la plutocràcia, per omplir les arques del tresor dels capitalistes, mentre que ells i els seus fills es veuen submergits en la pobresa absoluta i la misèria".

Cal assenyalar que les noves mesures eliminen tres mesos de sou per any als treballadors (22% de reducció) i 4 mesos de sou als treballadors acabats de contractar (32% de reducció), a més d'altres mesures i la pujada d’ impostos que abaixen, encara més, els ingressos nets dels treballadors.

Els manifestants van romandre per més de 6 hores als carrers, organitzats, van formar en el seus propi servei d’ordre amb els braços units entre si, sense por, tot i l'orgia de repressió i de l'activitat dels provocadors que cremaven edificis al centre de la ciutat. Era un pla de salvatge repressió d’Estat que utilitzava els encaputxats. L'aparell de repressió estatal va atacar amb tones de gasos lacrimògens (és indicatiu que els subministraments de gas lacrimogen de les forces de repressió s'esgotessin aviar per la nit) i granades d'atordiment contra els centenars de milers de manifestants que s'havien inundat el centre de la ciutat ahir, quan el nou memoràndum que s'estava discutint al Parlament.

El pla del govern era obvi: que el poble no arribés a la Plaça Sintagma, per trencar la manifestació. Un objectiu addicional d'aquest pla, que inclou desenes d'incendis i danys materials al centre de la capital, era sotmetre als treballadors d'Atenes a les noves mesures antipopulars, per ocultar a les càmeres les desenes de milers de treballadors que es van manifestar amb el PAME, dispersar la manifestació de masses i presentar el dilema intimidador de : “salvació del país” o la "destrucció" i el "caos" d'una possible fallida.

En la seva declaració, el KKE condemna un pla de "Estat per reprimir i intimidar al poble. En el moment en què els partits de la plutocràcia i l'aliança de la UE depredadora extorsionen i amenacen a les persones que voten el memoràndum per la fallida de la gent; diversos mecanismes cremen edificis, amb la finalitat de crear l'escena de la destrucció que estan portant a la gent (...) Els policies antiavalots i els encaputxats han operat de manera coordinada contra les manifestacions magnífiques de les persones per tal de dispersar-los. (...) Fan servir la mentida, el xantatge, la repressió i les provocacions, per tal de sotmetre a les persones. Però estan indefensos si es troben cara a cara amb un poble determinat organitzat per tractar amb ells, per lluitar i aconseguir la seva justa causa.

El KKE crida a la classe obrera, el poble, als joves a un estat d'alerta i vigilància per impedir qualsevol intent de prendre mesures autoritàries ".

A l'interior del Parlament durant el debat sobre les mesures brutals del Conveni de Préstec, el grup parlamentari del KKE, amb la seva superioritat ideològica i política, va exposar els dilemes xantatge utilitzats pel govern, pel PASOK, per ND, pels mitjans de comunicació sobre la inevitabilitat de l'aplicació del Conveni de Préstec, per tal que un poble en fallida no fes fallida. A través de les seves intervencions, els parlamentaris comunistes, demostrant per què cap parlamentari té dret a votar a favor de les mesures bàrbares que destrossen els ingressos de les classes populars i treballadores, que exerceixen pressió i aguditzen les contradiccions en els partits burgesos tal i com es va veure reflectit en les seves greus pèrdues en la votació. 22 diputats del PASOK i 21 de ND es van oposar a la línia de votar a favor de l'acord i van ser expulsats (inclosos els ministres actuals i ex-ministres). El nacionalista LAOS partit que havia declarat que votaria en contra del conveni de préstec no va participar en la votació. Dos dels seus diputats van votar a favor del Conveni de Préstec. És indicatiu que, 199 dels 278 diputats votessin a favor del Conveni de Préstec i 74 diputats votessin en contra.

A causa de la pressió exercida pel KKE, els partits burgesos van utilitzar l’anticomunisme i la misèria que va marcar, entre d’altres, el discurs provocador d'E Venizelos, Vice-president del govern i dels quadres del PASOK, que va provocar una forta reacció pel grup parlamentari del KKE.

Els diputats del KKE es van aixecar i van protestar, van respondre de forma dinàmica els xantatges, i el volum del projecte de llei miserable va ser llançat simbòlicament des dels escons del Grup Parlamentari del KKE a les banques dels ministres.

El secretari general del CC del KKE, Aleka Papariga, va prendre la paraula i va esmentar entre altres coses:

"Literalment estàs intentant subjugar les ments de les persones que pateixen, dels pobres per mitjà d'una intimidació ideològica sense precedents. Perdó, no t'identifico amb ell, però Goebbels et tindria enveja. Una gran fallida està arribant! A qui estàs parlant? A les persones que ja han fet fallida? No, no estem interessats en una Grècia que ja ha sigut salvada i la gent ha fet fallida. [...] Des del matí no han deixat de parlar de la destrucció, fins i tot sobre la guerra civil [...] Fins i tot la televisió estatal va recordar de sobte la guerra civil [...] Respondrem quan arribi el moment. No obstant això, vostè és responsable quan es plantegen aquestes qüestions a la gent. Vostè té els terminis de la Troica i la Comissió. I jo estic dient que aquests ultimàtums no s'havien publicat encara en vigílies de les guerres mundials. [...] Ens esteu provocant.

L’ hem estat escoltant tot el dia parlant de la guerra, ens diu que no tindrem pensions, que anem a rebre vals, o no sé què i al final es parla de la guerra civil. Ara qui està provocant la situació? Tenim els nostres límits. Som educats, però no som estúpids. [...] Per això diem a la gent el següent: la fallida profunda vindrà, ja sigui amb l'euro o la dracma, no podem saber això per endavant.

En segon lloc, encara que Grècia millori la competitivitat, altres països la desenvoluparan encara més. En el millor dels casos podríem pujar 2 o 3 posicions. Però aquesta competitivitat costarà encara més a les persones que treballen. Grècia estarà sobre-endeutada durant 150 anys, com va ser el cas dels préstecs de la "independència" (...) en cap cas, el que està a baix ha de témer cap caiguda. La gent no evitarà la fallida, facin el que facin, encara que acceptin treballar gratis, per un any, dos o tres. La nostra posició és la següent: les lluites poden impedir el pitjor. Però per fer això el moviment popular s'ha d'adreçar a la successió d'aquest sistema polític pel sistema polític del moviment obrer i el poder pel poble. Separació de la Unió Europea i cancel·lació unilateral del deute, no hi ha altra solució per al poble ".

El grup parlamentari del KKE també va refutar de manera ben fonamentada als xantatges del govern:

"Avui en dia els parlamentaris tenen una responsabilitat especial, ja que aproven una llei perquè les persones que treballen hauran d’arribar a finals de mes amb un salari de 489 euros, els joves hauran de viure amb un salari de 440 euros, mentre que al mateix temps, vostè està d'acord que només una petita part dels desocupats rebin 330 euros. [...] Ningú té el dret a condemnar a les persones que treballen amb un sou de 400 euros. Els diràs que "anem a enterrar-los en vida pel seu propi bé?" (...) És la seva única preocupació la moneda en que s’expressa la pobresa de la gent? El sistema ha esgotat els seus límits històrics. Ni tan sols pot donar un tros de pa per tal de comprar a consciència. [...] La riquesa avui en dia és molt alta i demaneu a la gent viure com ho van fer a l'edat mitjana. Els estem demanant a tots ells queaixequin el cap amunt: que no tenen res a perdre excepte les seves cadenes".

(Traducció a càrrec de l'Àrea Internacional de la CJC- Joventut Comunista de Catalunya)

Defensem els mitjans de comunicació públics a Badalona

2012-02-10T18:00:00.002+01:00

Reproduïm i recolzem la concentració convocada pels treballadors i treballadores de Badalona Comunicació:

Els treballadors de Badalona Comunicació es concentraran aquest dilluns, 13 de febrer, a les 17:30 davant la porta del Viver. La convocatòria coincideix amb la presentació dels pressupostos municipals de 2012 on es preveu que l'aportació destinada a Badalona Comunicació minvarà molt. Davant d'aquesta retallada, el comitè d'empresa considera que no es podrà mantenir la qualitat dels mitjans de comunicació locals i per això el comitè d'empresa ha convocat aquesta concentració per defensar que la televisió, la ràdio i la revista Bétulo són necessaris per garantir els drets dels ciutadans. Deixant només 26 persones, no es podran garantir aquests drets.

Comitè d'Empresa de Badalona Comunicació.

Més informació: 93 497 40 00 (matí(migdia, Mercè Roura i tarda/nit Emma Teixidó)

Recortes en la Libertad de Expresión

2012-02-08T15:58:00.000+01:00

Recortes en la Libertad de Expresión

Martes 31 de enero de 2012, concentración en la Plaza de la Vila de Badalona contra los recortes económicos y sociales que están llevando a cabo los gobiernos de CiU y del PP, supuestamente para salvar el Estado del Bienestar y crear empleo, agentes de paisano, infiltrados o no, pidieron la documentación a uno de los compañeros de Badalona Indignada que portaba uno de los megáfonos existentes y por los que coreábamos consignas contra los recortes en salud, en sanidad, en educación, en pensiones, en salarios, en medios de comunicación públicos y ahora también tendremos que añadir el recorte a la libertad de expresión, para ello sería el derecho a la pataleta.

Si amigas y amigos, la libertad de expresión está en peligro, ya no podremos denunciar bien alto los atropellos que están cometiendo contra la clase trabajadora, contra los pensionistas y contra las personas desempleadas a las cuales se hace difícil llegar a fin de mes, mientras se sigue inyectado dinero publico en los bancos, en la sanidad privada, en las escuelas privadas que fomentan la segregación de las y los jóvenes, se criminaliza a quienes defendemos los derechos conquistados por muchos de nuestra clase social que perdieron la vida por un mundo en igualdad, por una escuela y una sanidad pública, por unos salarios y unas pensiones dignas aunque el término no me guste demasiado por que la dignidad es muy relativa en función de quien la utilice. Se nos coacciona amenizándonos con multas por alteración del orden público, como si no fuese mayor alteración del orden público abocar a la clase obrera y a las y los pensionistas a la exclusión social, se nos prohibirá el derecho a protestar, a las manifestaciones en la calle por que Fraga ni Franco han muerto, hoy son los herederos de estos dictadores los que ocupan las instituciones públicas y se codean con la gente humilde haciendo del populismo un arma de desideologización.

Pero la calle como la tierra es para quien la trabaja, y nosotros trabajamos la calle desde movimientos sociales, políticos, sindicales y por tanto tomaremos tantas veces sea necesaria la Calle y utilizaremos nuestras “armas” de concienciación masivas, los megáfonos, las octavillas, las pancartas y las nuevas redes sociales, por que al contrario de ellos, los corruptibles, nosotros nos adaptamos a los tiempos para gritar alto, bien algo que no nos resignamos, que no nos doblegaran y que viviremos en pie… de Guerra.

CONTRA LA DICTADURA FINANCIERA, POLITICA Y POLICIAL,

NI UN PASO ATRÁS

María Gallardo

Resolució sobre els mitjans públics de comunicació a Badalona

2012-02-07T11:00:00.001+01:00

(Resolució aprovada a la 8a Conferència de l'Assamblea d'EUiA Badalona)

Davant l’amenaça de l’alcalde de tancar la televisió i la radio publiques de Badalona, l’assemblea d’EUiA fa públic el següent:

1. La radio i la televisió de Badalona són els mitjans que ens porten les noticies del que passa a la nostra ciutat.

2. Són mitjans de reconegut prestigi que han rebut premis pel seu bon treball.

3. Són mitjans oberts a la participació i sensibles a tot allò que passa a la nostra ciutat.

4. Són mitjans al servei de la ciutat i no al servei o instrument del govern municipal.

5. Són cultura i la cultura no és una despesa sinó una inversió.

6. Són mitjans que compten amb bons professionals i que defensen el dret a la informació per damunt dels interessos partidistes.

7. Són mitjans que paguem els veïns i veïnes de Badalona i no volem renunciar a ells.

8. Són mitjans que tenen una important funció per millorar la cohesió social.

Per això, l’assemblea d’EUiA manifesta la seva total oposició a qualsevol actuació que limiti o retalli la seva capacitat d’actuació.Ens posicionem a favor dels treballadors i de la bona feina que fan.Reclamem a l’alcalde i al seu govern que acabi amb aquesta situació d’incertesa tant sobre el futur dels treballadors i les treballadores com de l’empresa Badalona Comunicació.

Prou de retallades als serveis públics.

Badalona, 28 de gener de 2012

Resolució sobre els fons preferencials de les caixes d'estalvi

2012-02-07T10:54:00.002+01:00

(Resolució aprovada a la 8a Conferència de l'Assamblea d'EUiA Badalona)

Paralelamente a los ataques a los servicios públicos y al Estado del Bienestar (la venta de los derechos de todos, para beneficio de unos pocos), las entidades bancarias continúan con su política de abuso y avaricia, a costa de todo, con la más absoluta impunidad.

La Asamblea local de EUiA Badalona ha recibido una noticia que no puede más que indignarnos y que demuestra que la avaricia bancaria no conoce límites, Las cajas de ahorro, entre ellas la Caixa, ha desarrollado un producto financiero con el nombre de fondos preferenciales, que debería ser denominado como estafas preferenciales. Las cajas no tienen reparos en buscar los ahorros de la gente humilde, de avanzada edad, de escasos conocimientos, engañándoles para que ingresen sus ahorros de toda la vida, con falsas promesas de capital garantizado y alta rentabilidad, en fondos de duración indefinida (de inversión bursátil y sin capital garantizado), sobre los cuales ahora (a pesar de las promesas de disponibilidad total) no pueden disponer. Elaborar un producto financiero para captar los ahorros de la gente humilde, mediante engaños, abusando de la confianza, tiene una calificación jurídica clara: estafa.

Por tanto, desde EUiA Badalona nos comprometemos a denunciar este nuevo abuso de las entidades bancarias, apoyar las movilizaciones y organizar la respuesta ciudadana.

Badalona, a 28 de gener de 2012

Resolució sobre model d'estat republicà i federal

2012-02-06T18:44:00.003+01:00

(Resolució aprovada a la 8a Conferència de l'Assamblea d'EUiA Badalona)

EUiA de Badalona, s’ha manifestat reiteradament en els darrers mesos en el sentit del caràcter que s’expressen als nostres documents pel que fa a un model d’Estat republicà i federal.

Aquesta adhesió ha motivat diverses Resolucions que han estat aportades a la direcció d’EUiA i al seu Consell nacional, i han esta fetes de forma molt significativa des de la unanimitat de les dones i homes que constituïm EUiA a Badalona.

Avui en els inicis del debat polític i la conformació del que serà la 6ª Assemblea nacional d’EUiA, des de la nostra organització territorial volem manifestar, un cop més, la nostra absoluta coincidència amb aquesta principis fonamentals.

La nostra posició es sustenta d’entrada des del inqüestionable Dret de sobirania, del respecte als Drets del pobles, i als drets nacionals, inclosos de llengua i cultura, des de la reivindicació del Dret a l’autodeterminació dels pobles i des de la mateixa història dels moviments socials, cívics, obrers, democràtics i per la pau on hem participat, o que van inspirar les nostres genètiques plurals, i que per tant assumim com a propis.

Dit això el nostre model, la nostra aspiració irrenunciable és el model d’estat federal, on Catalunya s’expressa, treballa i es relaciona de forma fraternal i solidària amb la resta de nacions, i regions que conformen l’Estat espanyol. La nostra concepció lluny de propugnar un estat centralista i centrípet, es manifesta com una suma decidida democràticament i respectuosa de les diverses realitats nacional i/o territorials, un Estat plurinacional, un país de països. Des del nostre respecte a la resta de nacions i autonomies, i amb l’exigència de respecte per a la nostra nació. Això dins un marc europeu, avui a debat i en qüestió, redefinició o fins i tot reconstrucció.

Aquesta relació amb la resta de pobles de l’Estat espanyol, com a força sociopolítica es va protocol·litzar en el seu dia amb la co- responsabilitat, sobirania, col·laboració fraternal i reconeixement mutu i recíproc amb I.U. federal. Així doncs, I.U. és el nostre referent estatal per definició.

Finalment el caràcter republicà. Per nosaltres la legitimitat de la 2ª República no ha estat mai superada. Un aixecament militar facciós no legitima tota la negror criminal i històrica posterior de la dictadura franquista ni les successions d’un regim que va nàixer per la força de les armes i la violència colpista. La República no és un somni, ni una utopia, ni un caprici formal: és una necessitat justa, viable i per a nosaltres irrenunciable. El futur ha de tornar a ser tricolor, com a legítima reparació històrica però sobretot com a expressió d’una aspiració de recuperació de valors, i d’objectius democràtics, de progrés, de justícia social, d’equitat, de laïcitat, de solidaritat, d’emancipació i d’esperança.

Visca la República!

Badalona, a 28 de gener de 2012

Resolució sobre retallades socials i crisi sistèmica

2012-02-06T18:40:00.002+01:00

(Resolució aprovada a la 8a Conferència de l'Assamblea d'EUiA Badalona)

Badalona, la tercera ciutat de Catalunya, i la més gran governada pel Partit Popular, mercès a la connivència i la complicitat recíproca de i amb CiU, és una ciutat que per les mateixes seves característiques socioeconòmiqes i demogràfiques està patint d’una forma notòria i dolorosa les conseqüències de les retallades en matèria social que imposen sense consideracions els governs neoliberals de la Generalitat a Catalunya, i des del Govern central, a Madrid. Això especialment agreujat des dels resultats de les eleccions del passat vint de novembre.

EUiA ha manifestat i impulsat repetidament el seu absolut suport i compromís amb totes les mobilitzacions de resposta i denuncia social que contra les retallades s’han produït en el escenari de la nostra ciutat. Neguem la major i afirmem que la crisi no l’han de pagar els i les ciutadans/es, sinó aquells qui la van provocar, els especuladors les grans bancs i les empreses financeres. No és penalitzant a la població, destruint la cobertura social del que va esdevenint un “estat de migestar”, privatitzant els serveis públics, contrareformant lleis que aboquen a escandaloses xifres actuals d’atur, com sortirem de la present crisi sistèmica que posa en evidència la perversió del sistema.

Tant pel que fa a retallades dels pilars de l’estat social dins l’àmbit de la salut i la sanitat, com de l’educació, els serveis socials, com dins l’àmbit laboral pel que fa a retrocessos en contractacions, condicions de treball, negociació col·lectiva, precarietat, i en drets i salaris.

Tampoc s’escapen d’aquestes, anomenades eufemistament “tisorades” ( que més pròpiament hem de dir-ne agressions, privatitzacions, o fraus), les dotacions econòmiques socials i els serveis públics i bàsics sotmesos als interessos del lucre pel damunt del seu caràcter de servei públic: pensions, jubilacions, ajuts socials, però també transport públic, preus de consum, energia, taxes i co-Repagaments a dojo.

La situació actual es una mostra cruel de la omnipresent lluita de classes: oligopolis capitalistes explotant al límit als treballadors/es, a classes desafavorides en recursos i més afeblides. Les desigualtats augmenten fins a situacions d’injustícies flagrants.

Arribats aquí s’imposa passar de la indignació a la reacció, superar la resignació i la por que ens volen imposar, i activar, en legítima defensa, la resposta organitzada, les denuncies, (com la Iniciativa Penal Popular), la contraofensiva i més i majors mobilitzacions en confluència de suma amb tots els moviments socials, cívics i polítics reivindicatius amb els que coincidim àmpliament.

És el moment per a la insurgencia, la rebel·lia, la reconquista dels nostres drets socials, democràtics, econòmics, laborals i polítics avui atacats frontalment pel sistema capitalista, la tirania dels mercats i els governs al seu servei.

També a Badalona , i especialment a Badalona, amb un govern xenòfob, populista i ultradretà espanyolista del PP, sota la perillosa fórmula de l’alcalde García Albiol, i la complaença indissimulada de la dreta nacionalista de CiU.

Badalona, a 28 de gener de 2012

EUiA de Badalona ha celebrat la seva 8ª Conferència Local

2012-01-30T19:03:00.000+01:00

Dissabte 28 de gener de 2012, al Centre Cívic de Can Cabanyes, EUiA de Badalona ha celebrat la prevista 8ª conferència de l'assemblea local de l’organització.

La presidència ha estat composada pels companys/es Asun García, María Gallardo, Tere, Alberto Lumbreras i Alfonso Navarro.Al llarg de tot el matí s’han presentat i debatut els documents polítics que han estat a consideració de la militància durant les darreres setmanes. Un cop presentades, defensades i debatudes les esmenes presentades, el document que ha recollit de forma integral o transaccionades totes les aportacions, ha estat votat per UNANIMITAT de l’assemblea.

S’ha elaborat Quatre Resolucions que tracten sobre: Badalona Mitjans de Comunicació, Retallades socials des de la nostra ciutat, Model federal i republicà, i Un nou “corralito”: Estafa dels productes financers de la Caixa. Igualment aprovats de forma unànime i en alguns casos coma aportacions avançades per la 6ª Assemblea Nacional que EUiA ha començat a posar en marxa.

Va intervenir i saludar l’acte, en nom de la direcció el company Grego Belmonte, de la Permanent i regidor de la veïna ciutat de St. Adrià de Besòs. També ens va acompanyar la regidora i membre de la direcció, Marisol Martínez.Entre les delegacions d’altres partits i entitats socials presents volem destacar l’ assistència de delegacions dels companys d’ICV, de Revolta Global, del PSC, del Casal d'Amistat amb Cuba, de CCOO, treballadors de l'Hospital Municipal de Badalona i escrits de salutació d’ERC.

L’assemblea, com és preceptiu, va escollir un nou equip de direcció. Altre cop el suport de delegats i delegades ha estat unànime. Son 12 companys/es que formaran la nova Comissió Local, i on s’incorporen cares noves i segueixen d’altres més experimentades. La Comissió Local electa va nominar acte seguit el nou coordinador, que en aquesta etapa serà el company Antoni Barbarà Molina.

El company “Toni” va tancar l’assemblea donant les gràcies a tothom, i molt especialment a l’equip i sortint la seva coordinadora al llarg dels darrers anys, Asun Garcia (que seguirà a la direcció local, a part del seu rol com a regidora, com a responsable d’organització).

En el parlament de clausura en nou coordinador va posar l’èmfasi en la necessitat de cohesió i camaraderia interna, de confluència amb les forces d’esquerres i els moviments socials, especialment els veïnals i sindicals així com les noves expressions de moviments alternatius al voltant del 15 M, entitats “prouretallades” i en xarxa, va explicar que el seu comprimís es basa en coordinar u equip humà i preparar una formada de direcció a curt termini que suposi una renovació substancial i una incorporació de la gent jove a la direcció local i a les noves batalles municipals. Amb aquesta perspectiva i una crida a la rebel·lia, a la resposta social, a la mobilització i a no perdre en cap moment l’esperança i la combativitat pels postres valors: solidaritat, emancipació, sobirania, llibertat, fraternitat, justícia, laïcitat i dignitat, va mencionar, arranca la nova singladura d’una EUiA que es va presentar al frontispici com a Més Esquerra, Més unida i Més alternativa.

Badalona a 28 de gener de 2012

Amb nocturnitat, però clar i dempeus, a COM Ràdio

2011-12-07T17:10:00.000+01:00

Aquest cop no es cosa de llegir. Us proposo escoltar.
Si voleu seguir treballant, o navegant, ho podeu seguir fent tot i que a la plegada podeu escoltar l' entrevista que em va fer dilluns día 5 de desembre, el comunicador i mestre de periodistes Ramón Miravitlles a la COM Ràdio. Era a la part final del seu programa, a la tertúlia de "La Nit"

Si teniu la paciència i voluntat de seguir-lo veureu com d'una tacada es parla de sanitat, però necessariament de salut, de determinants socials i de l'abordatge imprescindible global de tot plegat.

Si renunciem a negar la major i ens instal•les en la "lògica" del pensament i el (des)raonament neoliberal anem directes a la patologia persona i al precipici social. La democràcia és bona per la salut diem i repetim a Dempeus per la salut pública. L'autoritarisme dels mercats, la dictadura del capital, les desigualtats creixents i sagnants, la privatització dels servei públics i totes les agressions a l' estat de dret social, econòmic i cultural (llegiu aquí i ara "retallades") son perillosos virus que cal aturar i combatre des de la pedagogia de la raó i de la justícia i la solidaritat. El nostre dia a dia a DEMPEUS i al blog de la seva/nostra presidenta, l'Àngels Martínez Castells.

De tot això i més en parlem molt seriosament i amb un somriure irònic de fons.
M'agradaria que us agradés.
Salut !!!

http://www.comradio.com/flash/reproductor/reproductor.asp?kin_audio=97153

Moció per la creació d'un Consell Assessor d'Urbanisme

2011-11-29T11:03:00.001+01:00

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA PER LA CREACIÓ D’UN CONSELL ASSESSOR D’URBANISME

Atès que al Ple Municipal del 24 de novembre del 2009, el grup municipal d’ICV-EUiA ja vam presentar una moció en demanda de la creació d’una comissió oberta a la ciutadania, que en base a la llei d’urbanisme de Catalunya, s’encarregués d’elaborar un model de Consell Assessor d’Urbanisme.

Atès que la nostra proposta es fonamentava en el previst a la llei i en la convicció que calia aprofundir en la participació democràtica i en la transparència, en un moment en que s’havien denunciat fets de suposada corrupció que ens afectaven de molt a prop.

Atès que en aquests moments amplies capes de la societat es mobilitzen i reclamen més democràcia, més participació i més transparència, i des del convenciment de la bondat de qualsevol pas que es doni en aquest sentit.

És per tot això, que el Grup municipal d’ICV-EUiA, torna a proposar a l’Ajuntament l’aprovació dels mateixos acords que el novembre del 2009,

ACORDS

1. El ple municipal acorda la creació d’una comissió de treball composada per un representant de cada grup municipal, i proposa a la FAVB, als sindicats majoritaris representats a la ciutat i a la Federació d’Empresaris de Badalona que nomenin un representant cadascú per tal de redactar una proposta de Consell Assessor d’Urbanisme i Política Territorial de la ciutat de Badalona.

2. El Ple Municipal insta a l’alcalde de la ciutat a convocar i presidir aquesta comissió de forma immediata per tal de garantir que el ple municipal durant el primer trimestre de 2012 pugui aprovar la creació de l’esmentat Consell.

3. Trametre el següent acord a totes les entitats de la ciutat inscrites el registre municipal d’entitats, a la FEB, la FAVB, CCOO i UGT.Tanmateix l’Ajuntament Ple acordarà allò que estimi més adient.

Asunción García Cotillas

Portaveu del Grup Municipal
d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Badalona, 24 de novembre de 2011

Moció instant a la Generalitat a satisfer el deute de l'ACA amb el consorci del Besòs per evitar paralització de les depuradores del riu

2011-11-29T11:00:00.001+01:00

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D'ICV-EUIA DE BADALONA INSTANT AL GOVERN DE LA GENERALITAT A SATISFER EL DEUTE DE L'ACA AMB EL CONSORCI DEL BESÒS PER EVITAR LA PARALITZACIÓ DE LES DEPURADORES DEL RIU BESÒS

Atès que una de les funcions de l'ACA ha estat engegar projectes amb perspectiva de futur. Un dels més importants en el nostre àmbit va ser desenvolupar el Pla de Sanejament de Catalunya: això és, tirar endavant les infraestructures necessàries per depurar les aigües brutes i aconseguir que alguns dels nostres rius deixessin de ser clavegueres.
Atès que el camí marcat ha estat l’adequat i, malgrat l’endeutament per la realització de les infraestructures necessàries, tothom ha estat d’acord: Ajuntaments, Consells Comarcals, Govern de la Generalitat, Estat Espanyol i Unió Europea.

Atès que ha calgut tirar endavant l’esmentat Pla, per fer una gestió global de l’aigua i complir amb la Directiva Marc de l’Aigua i l’estat actual dels nostres rius i el nostre litoral en són la prova.

Atès que actualment, el Consorci per la Defensa de la Conca del riu Besós s'encarrega del manteniment i la depuració de l'aigua de la conca del Besòs. Dónant cobertura a més de 50 municipis, a sis subconques (dels rius Mogent, Congost, Ripoll, Besòs i de la riera de Caldes) i gestiona 14 depuradores.

Atès que les EDAR són les instal•lacions clau en el procés de sanejament i neteja de les aigües residuals, que es recullen a través de la xarxa de clavegueram, retornant l’aigua residual i pluvial al medi en les millors condicions i d’acord amb els estàndards de qualitat fixats per la normativa vigent.

Atès que el sanejament és clau per conservar la qualitat ambiental dels rius i del litoral perquè permet abocar les aigües resultants sense produir efectes nocius al medi. A més a més, és un pilar de la nova cultura de l'aigua, perquè una depuració de qualitat permet reutilitzar l’aigua per a molts usos.

Atès que l’aigua és un recurs escàs i indispensable per a la vida i per al desenvolupament harmònic i sostenible de les activitats econòmiques.

Atès que l'abocament d'aigua depurada, amb un índex de qualitat cada vegada més alt, al riu Besòs, ha permès la seva recuperació ecològica, així com la depuració del col•lector interceptor transversal paral•lel a la línia de costa, la millora de la qualitat de l'aigua del mar i la regeneració del litoral. Un dels avantatges més evidents per als ciutadans és recuperar les platges metropolitanes per a ús lúdic i per al bany.

Atès que la recuperació de les platges i regeneració del litoral ha estat una de les fites històriques assolides, més rellevants i reconegudes a l’acció dels Ajuntaments democràtics des de 1979.

Atès que no hi ha fronteres ecològiques, ni físiques, ni del medi natural entre les ciutats i municipis de la Conca del Besòs i de la costa litoral del Barcelonès Nord i la mateixa Barcelona.

Atès que una de les tasques principals del Consorci durant anys ha estat la recuperació ambiental de la conca del Besòs. Segons un estudi de la Diputació, l’any 2010 l’espai presentava més del 60% de punts amb bona qualitat o molt bona lluny del nivell qualificat de pèssim fa uns 10 anys.
Atès que l'anterior president del Consorci per la defensa de la conca del riu Besós, José Orive, ha anunciat que les catorze depuradores de la conca haurien de deixar de funcionar aquest desembre si l'ACA no satisfeia els 10 MEUR de deute.

Atès que malgrat la retallada dels ingressos el Consorci ha continuat donant un servei de qualitat, però que arran d'aquests fets, s'ha vist obligat a deixat de pagar l'electricitat i té dificultats per fer front a les factures d'alguns proveïdors, en un context de crisi com l'actual.

Atès que Sergi Mingote, el nou president del Consorci per la defensa de la conca del riu Besós preveu que el deute de l’ACA pugui arribar l’any vinent als 20 milions d’euros. Ja que es preveu una nova retallada del 17% en el pressupost per a 2012. Aquesta rebaixa se sumaria a la ja aplicada enguany del 20%, unes retallades agreujades per la demora en el pagament de les transferències que ha de fer l’ACA al consorci per fer funcionar les depuradores.

Atès que si entenem que la qualitat del servei quedi ressentida, cal que el Consorci disposi dels recursos mínims necessàris. Els expedients han de continuar tramitant-se, fer el seu curs; les depuradores han de funcionar, les tasques de vigilància i control no es poden deixar de fer, els episodis, tant de sequera com d’avingudes, s’han de gestionar.

Atès que L'ACA va ser constituïda per un Govern de CiU fusionant tots els organismes que tenien tasques relacionades amb el subministrament i gestió de l'aigua. En el moment de la seva creació, l'Agència ja tenia un dèficit inicial de 560 milions d'euros que va assumir dels dèficits dels organismes que va absorbir. En arribar el Govern d'Esquerres l'any 2003, el dèficit de l'ACA ja era de 837 milions i actualment aquesta xifra ha augmentat. A més que durant el període 2000-2010 l'ACA va invertir 2900 milions d'euros en actuacions d'abastament, millora del medi i sanejament a tot Catalunya que han contribuït a millorar la qualitat i la seguretat de l'abastament d'aigua a més d'aconseguir 933 milions d'euros de Fons europeus.

Atès que el deute de l'ACA no ha de ser l’excusa per acabar privatitzant allò què és rendible i socialitzant el què no ho és. L’aigua és de tots i la fragmentació en concessions privades, probables monopolis, faria que el benefici passés per sobre del servei.

Atès que no seria de justícia deixar que les tensions de tresoreria desmuntessin un model públic de gestió integrada que ha estat un referent en l’àmbit mediterrani, que ha suposat una important millora del nostre medi ambient i que també ha estat garantia de l’abastament dels nostres pobles i ciutats.

Atès que el govern de la generalitat hauria de mantenir la sensibilitat en l'àmbit mediambiental i reconsiderar aquestes retallades i recorda que del tractament de l'aigua se'n poden derivar responsabilitats penals.

És per tot això que el grup municipal d’ICV-EUiA, proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents,

ACORDS

Primer.- Instar al Govern de la Generalitat a afrontar de manera més diligent possible els pagaments pendents al Consorci i establir un calendari per al pagament d'aquest deute.

Segon.- Demanar al Govern que no desmantelli un servei públic per buscar operadors privats que gestionin el servei. Demanar per tant un compromís públic que l'executiu català no privatitzarà les tasques que porta a terme l'Agència Catalana de l'Aigua i el serveis de subministrament d'aigua a Catalunya.

Tercer.- Instar a dotar l'ACA dels instruments que n'assegurin l'estabilitat econòmica i financera a llarg termini mitjançant la presentació d'un pla de viabilitat econòmica, un nou contracte-programa 2012-2020 com a instrument per assolir els objectius de la política integral del cicle de l'aigua amb participació i consens de tots els agents públics i representants de la societat civil.

Quart.- Donar trasllat d’aquests acords a la conselleria de Territori i Sostenibilitat, als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Federació d’Associacions de Veïns de Sant Adrià i de Badalona.Tanmateix l’Ajuntament Ple acordarà allò que estimi més adient.

Asunción García Cotillas

Portaveu del Grup Municipal
d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Badalona, 22 de novembre de 2011

Moció per la revisió del planejament del polígon industrial de Canyadó

2011-11-29T10:57:00.001+01:00

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA PER LA REVISIÓ DE L’ACTUAL PLANEJAMENT DEL POLÍGON INDUSTRIAL DE CANYADÓ

Atès que a la nostra ciutat l’economia productiva i la industria en concret ha perdut el paper central que havia tingut, derivant en bona part cap al sector terciari.

Atès que amb la crisi econòmica en que ens trobem immersos són moltes les empreses que han tancat les seves portes amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball.

Atès que des dels poders públics s’ha d’intervenir per fomentar la recuperació econòmica i més i millors llocs de treball.

Atès que l’administració local te capacitat per a implicar i mobilitzar els diferents sectors de la societat, al voltant de propostes consensuades de planificació econòmica de la ciutat.

Atès que l’aposta per una economia productiva, per una industria renovada i competitiva passa per un pla industrial que possibiliti el manteniment de les fàbriques ja existents, l’assentament d’altres de sectors punters. Tot compatible amb la coexistència amb un sector terciari també potent, no es pot permetre que vagi desapareixent el sòl industrial transformant-se en comercial.

Atès que no es pot ocupar, sense control i planificació, els locals que va deixant la industria en crisi, per activitats d’oci, ja que genera un efecte crida que pot descontrolar i desbordar la capacitat d’una zona.

Atès que el polígon de Canyadó es troba immers en una situació d’aquestes.

És per tot això que el grup municipal d’ICV-EUiA, proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents,
ACORDS

1- Revisar l’actual planejament del polígon industrial de Canyadó per regular la presència dels sectors industrial i d’oci, de manera que es doni resposta a les necessitats actuals de potenciació de l’economia productiva i a la capacitat d’assimilació de les possibles activitats que te la zona.

2- Crear una comissió de treball amb participació de tots els grups municipals, la FEB, els sindicats majoritàris, les AAVV de Canyadó, Manresà i Iris Sol Casagemas i un representant dels actuals locals d’oci, per informar de la situació actual i escoltar les possibles diferents propostes, amb l’objectiu d’arribar a la millor solució per a satisfer el que necessita la nostra ciutat.

3- Establir una moratòria temporal, mentre durin els treballs de la comissió, en la conversió d’antigues naus industrials en locals d’oci.

4- Enviar la moció a les entitats i associacions previstes per a la comissió de treball i a la FAVB.
Tanmateix l’Ajuntament Ple acordarà allò que estimi més adient.

Asunción García Cotillas

Portaveu del Grup Municipal
d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Badalona, 22 de novembre de 2011

¿Y ahora, qué? Del futuro de EUiA e IU

2011-11-21T19:34:00.000+01:00

Pasado el periodo quincenal de morderse la lengua (más o menos) disciplinadamente, y un par de meses desde las últimas elecciones generales, es momento de empezar a hablar de asambleas, congresos, refundaciones y de izquierda en general. IU ha salido, por fin, de las posiciones de descenso, el aterrizaje de Equo ha resultado un fracaso espectacular, la coalición ICV-EUiA respira, y por el norte Amaiur nos alimenta la esperanza de que las izquierdas aún tienen mucho que decir en esta guerra. De fondo, alcanza el poder el que posiblemente es el presidente de gobierno más burro desde los tiempos de aquellos reyes que eran víctimas genéticas de su propia endogamia familiar.

Pero en cualquier caso por la izquierda tenemos trabajo pendiente. Comparto aquí algunos de los aspectos que me preocupan:

Plano institucional vs. plano social

A pesar del golpe psicológico de una derecha extrema con mayoría absoluta, los resultados de estas elecciones nos deberían ser más o menos indiferentes. Jugamos en dos planos: el social y el institucional, y éstos rara vez están alineados. Nuestro barómetro no es el número de diputados, sino el número de gente que está a nuestro lado en la calle. La izquierda debe seguir trabajando para alcanzar esa hegemonía cultural tan necesaria si se quieren aplicar desde las instituciones políticas que las clases populares hagan suyas. Cien diputados sin su correspondiente base social es una burbuja. Y todas las burbujas acaban pinchando.

IU en el parlamento

Cayo Lara es un gran coordinador, pero el perfil de Llamazares nos interesa más como portavoz de grupo. Cayo es bueno para un mitin pero no para acercar a un sector de población que pide contundencia pero también una buena argumentación. En este sentido tengo la esperanza de que Alberto Garzón será un gran diputado y creo que debemos invertir en ese tipo de perfiles. Existe todavía la imagen del comunista zorrocotroco y Alberto ayuda a romper prejuicios. Mientras tanto hay que ir haciendo cantera y abrirnos más a compañeros sin carnet. En valores absolutos hay más gente preparada fuera que dentro de IU o de EUiA. Es una cuestión de matemáticas.

Equo

La aparición de Equo nos ha generado cierta inquietud ante el peligro de que una fuerza de izquierda edulcorada acabase comiéndose el espacio electoral de la izquierda anticapitalista. Los recelos ante esta nueva fuerza han generado algunas tensiones entre gente de IU y de Equo. Personalmente me alegro (políticamente hablando) del batacazo porque, más allá de la mayor o menor simpatía hacia algunos de sus miembros, desconfio de la linea editorial del proyecto y de sus ideólogos europeos. Sin embargo, pasadas las elecciones toca recuperar la empatía y reconocer que quizás algunos de los que estaban en IU y ahora están en Equo hicieron el cambio por algún motivo más que conservar la silla. Parece que alguna asamblea de IU necesita una revolución interna -o una desinfección. Pero que la empatía sea mutua: la izquierda tiene muchos mártires pero pocos santos.

Probablemente muchos compartamos muchas de las críticas que se hacen desde fuera, y por eso los quiero a mi lado. Si entre todos construímos un barco que luego se desvía, saltar a un bote quizás no es la mejor solución si el destino es el mismo. Si el destino no es el mismo, eso ya es otra cosa.

En Catalunya hemos visto que los argumentos de algunos compañeros de ICV para defender ese “nuevo” proyecto eran sospechosamente parecidos a las versiones oficiales de sus direcciones; criticas a IU incluídas (siempre en abstracto y sin aclarar el qué). Tras muchas conversaciones cruzadas intuyo que ciertos elementos de la dirección de ICV informan a sus bases añadiendo cierto sesgo interesado que garantiza que estas le den la razón. En algunos momentos estas desinformaciones han clamado al cielo, y el día que se haga una asamblea conjunta alguno perderá pelo.

Viejos frentes y nuevos frentes

Las relaciones con ICV dependerán, entre otras cosas, de que aclaren qué quieren ser de mayores. Su alineación con el proyecto verde europeo, fuera del espacio de la izquierda europea, no es compatible con el proyecto de EUiA. Por otro lado en EUiA hay quemazón ante los continuos agravios y abusos desde la formación de la coalición. Además, los tics de ICV (represión estudiantil, apoyo a la intervención imperialista en Libia, etc) han acabado por enervar a la gente de EUiA (en más de una ocasión, todo sea dicho, tampoco ha estado a la altura la actual dirección de EUiA). Una organización política nunca es un bloque homogéneo y en ICV hay personas que bien podrían estar en EUiA. Pero hay ciertas direcciones que son guillotinables.

Tenemos dos salidas: o una coalición equitativa, radicalmente democrática y de una persona un voto, con asambleas conjuntas donde las bases dialoguen y se impidan secuestros de las direcciones, o una ruptura de la que EUiA salga fortalecida a largo plazo. En cualquiera de los dos casos, pero especialmente en el segundo, habrá que continuar buscando espacios comunes con Revolta Global y con la CUP, desde la base, y con la vista puesta en una eventual unión de izquierdas nítidamente transformadoras. Para que esto sea posible, CUP y EUiA deberán plantearse de qué forma hacemos compatible la lucha por el proyecto federal con la lucha por el proyecto independentista. EUiA deberá defender con uñas y dientes el derecho a la autodeterminación y la CUP deberá aceptar unos compañeros de viaje cuyo proyecto incluye al resto de pueblos del actual Estado.

Organización de vanguardia vs. organización nodo

Es más que probable que ese concepto tan leninista del partido de vanguardia haya quedado obsoleto. El 15M, y sobretodo Democracia Real Ya, están confirmando algo que algunos ya sospechaban: el cambio de sistema no vendrá de la mano de una organización a la que seguirán las masas, sino de una red de nodos, de meta-vanguardia, si se quiere. No se trata ya de liderar la red sino de trabajar en ella con el resto de nodos sin pensar en otro rédito que el de si tal o cual acción contribuyen a avanzar nuestras ideas y nuestras propuestas. No hay que estar delante sino al lado.

En esa misma línea hay que dejar de suspirar cada vez que recordamos los 60.000 militantes del PSUC en Catalunya. Asumámoslo, ella no va a volver. La historia nunca se repite porque las condiciones nunca son las mismas. Lo cual no significa que la izquierda no pueda recuperar la fuerza que una vez tuvo. La fuerza de la izquierda estará en esa red de nodos que van al mismo puerto o que, al menos, comparten camino. El día que entre todos sumemos 60.000 que empiecen a temblar los de arriba.

Dempeus en marxa ... És ja l'hora d'una Denúncia Ciutadana?

2011-11-17T11:16:00.002+01:00

Amb l'Àngels Martínez Castells a la Facultat de Medicina de St. Pau (UAB) el 9 de novembre 2011

Companyes i companys, aixecats, dempeus i en marxa ...

Aquí van algunes imatges com una petita mostra de l'activitat d'aquests dies. Ens estem jugant ni més ni menys la pervivència del Sistema Nacional de Salut a Catalunya.

La situació és tan insultant que la ràbia, la dignitat i les insurgències ens obliguen a ser cada dia més eficaços, ambicios@s i agosarats/des !!

Aquesta és una reflexió en veu alta, en escrit obert, que desprès d’algunes informacions vol entrar en noves propostes. Idees que necessariament cal col•lectivitzar, cal dinamitzar des de la suma i la confluència, o no van enlloc...
Aquests dies ens trobem a peu de mani, o a cop de link, o asseguts a l’assemblea, o dempeus a la mobilització, companyes i companys que ens ja coneixíem o que ens anem coneixent en el camí de la lluita de la línia de defensa de la Salut Pública...

Persones, companyes, amigues, amics, i per tant les cares i motors de diverses entitats, col•lectius, o associacions on militen, com és el cas del nostre Dempeus.
La nostra coincidència és explícita: la defensa del caràcter públic del Sistema Públic de Salut, i la denuncia dels atacs virulents que està rebent per part dels agents del neoliberalisme rampant, de l’onada privatitzadora sense vergonya ni maquillatge, de les Administracions i Governs com el de la Generalitat de Catalunya que actúen de veritable punta de llança en l’enderroc del sistema nacional i públic i aplanen el camí per esquarterament i posterior venda a empreses privades i amb afany de lucre d’aquells serveis públics (sanitaris aquí) capaços d’aportar enormes beneficis als “mercats”.
La gran resposta ciutadana i la mobilització sostinguda ha estat, és, i serà la millor i més legítima defensa de la societat civil, de la ciutadania empoderada i titular del sistema públic. Però l’enemic és molt fort. Ells disposen d’estructures, recursos, mitjans i medias. Nosaltres la nostra determinació i la raó de la justicia social i la solidaritat. Es tracta doncs d’articular més i noves formes de suma, d’avenç i de continuïtat en el temps.

A Pl. St. Jaume el 12 amb la caravana del Vallès, amb el Juan Martínez.

ARA UNA PROPOSTA:
Una de les estratègies que se’ns presenten és la d’impulsar un veritable moviment de denúncia en el sentit més clàssic: promoure una gran DEMANDA judicial contra els responsables de la situació malmesa a cop de retallada sanitària i dels serveis públics. Entenem que hi ha cas sobrat per a sotmetre les autoritats resposables al judici de la llei, expressada en documents tant importants com la mateixa Carta Magna, la Constitució (art 4), l’Estatut d’Autonomia, o fins i tot el Codi Penal.
La idea base va ser formulada pel company i amic Carlos Jiménez Villarejo, (veure Dempeus): https://dempeusperlasalut.wordpress.com/2011/10/17/jimenez-villarejo-el-ataque-a-la-salud-en-los-umbrales-del-delito/ , quan interpreta que es pot estar vulnerant l'article 542 del Codi Penal per part de les Administracions que haurien de garantir - i mai impedir- l'exercici dels drets ciutadans cívics... i democràtics i socials.

La finalitat ? Un gran crit de reclamació de responsabilitats, que hauria de permetre un seguit d’accions a tots els nivells, en sintonia amb la millor tradició, d’una fiscalia actuant en defensa del be comú i de la Salut Pública com a màxima expressió de la justícia d’una societat.

En aquesta direcció hem iniciat algunes prospeccions: Les consultes que hem pogut fer fins aquí ens mostren una total empatia i suport per part de les entitats, col•lectius. Dins les mateixes xerrades on hem consultat...sovint en plena assemblea. És molt INDICATIU que, d’entrada,ningú ha desestimat la idea. Ans al contrari , ha estat generalitzada l' opinió que amb independència del seu final tècnic-legal-judicial el que és veritablement suggerent és tot el procés d'explicació, extensió i recollida de signatures, a l'estil d'una nova ILP (en aquest cas una IPP (Iniciativa Penal Popular), una Macro-Demanda civil.

A Sils (Girona) explicant Salut Pública versus retallades...9 de novembre 2011

És per tot això que considerem la possibilitat de , junt amb d’ altres i amb vosaltres, inicra aquesta via. És caminant que farem camí, i per dotar-nos d’una mínima estructura organitzativa ens proposem i us proposem d’arrancar singladura.
Sota aquest tema central: veure com aplegar un petit nucli de persones que vinculades a les nostres Organitzacions (Dempeus, COMFAVC, FoCap, CAPS, ACDSP, assemblees 15 M, FAVB, e.Criterium, plataformes ciutadanes, xarxa prouretallades, Ateneu Roig, Inflexió, etc.) puguin iniciar un procediment de recollida de signatures i acció de DENÚNCIA per un procediment Penal contra les Administracions responsables de les retallades en sanitat (i serveis públics), substancialment el Departament de Salut i el Govern de la Generalitat.

Per cert que crida poderosament l’atenció la notícia d’un mitjà corporatiu mèdic que aquí en fem link http://medicablogs.diariomedico.com/unademedicos/2011/11/16/%C2%BFpuede-un-usuario-revolucionar-la-sanidad/?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed%3A+unademedicos2+%28Una+de+M%C3%A9dicos%29 que “acusa a Dempeus d’actuar com un “lobby” “Dempeus per la sanitat pública e iniciativas similares son lobbies fomentados por los de dentro del sistema público, sin tener en cuenta que el sector privado también es sanidad, e intentando confundir socio capitalista con financiación privada”.
Alguna cosa molt bona debem estar fent a Dempeus per merèixer aquests atacs i desqualificacions tan tendencioses.

Des de diverses veus fa una estona n’hem estat parlant i sembla que tothom entén que el que ara caldria és promoure aquesta trobada i amb aquest objectiu: Preparar un document base o escrit legal en forma, que supervisat per juristes del nostre entorn i pel mateix Carlos Jiménez Villarejo ( i obert a altres autoritat jurídic -legal amiga de la causa i els serveis públics) ens permeti reproduir i tramitar, segons normativa pertinent, la dita demanda tot estenent la recollida de suports a tot l'àmbit de les nostres influències territorials, socials i sectorials.

A l'Ateneu Roig de Badalona, el dimecres 2 de novembre.

COM HO VEIEU ??
Obrim aquesta porta i us preguem d'opinar i/o dir la vostra, així com manifestar la vostra disposició (o no) de sumar vos a aquesta iniciativa ara per ara embrionària, `però que podríem desenvolupar amb una certa rapidesa i efectivitat...
Per part de Dempeus, podeu usar també l'adreça del col•lectiu per contactar-nos.
Naturalment que tot això ho és amb independència d'altres procediments o denúncies que puguin anar produint-se com ara per les recents morts de dues persones als hospitals de St. Pau i Clínic (procedent de Vall d’Hebró) que tenen una altre caràcter i sentit. Veieu el que publica l'Àngels Martínez Castells. I veieu també "la ratera"

Fins aquí la proposta a dia d'avui. Ara hauríeu de parlar/ escriure vosaltres Quedem a l'espera DEMPEUS !!
Salut !

Lecturas y lenguajes de un pleno municipal

2011-10-29T21:30:00.001+02:00

He tenido ocasión de asistir como espectador a un nuevo Pleno del Ayuntamiento de Badalona. De la Badalona actual, la que ha dio la mayoría electoral y ya de paso, con la aquiescencia de CiU, el gobierno al Partido Popular.

Pasada la efervescencia mediática quasi morbosa de los primeros actos de Albiolistan, consumidas las primeras imágenes de la legislatura, hemos entrando ya en lo que se supondría un período de cotidianidad, de normalidad, de gestión del día a día.

Aun así las circunstancias no permiten del todo instalarse en una dinámica sosegada y entre la precampaña electoral de las generales y, sobretodo, el estilo histriónico propio del equipo de gobierno pepero, andamos de sobresalto informativo en titular periodístico día si semana también.

Sigo pues en la línea propuesta en el titular con una descripción de la última sesión plenaria ordinaria del Ayuntamiento celebrada el pasado martes, 25 de octubre de 2011.

EL ESCENARIO 

Imprescindible actualizar el marco físico de un Plano, respecto de antiguos recuerdos. Hoy, poca gente en la Plaza de la Vila, a pesar de un par de mociones, una de ellas con palabra adherida, presuntamente interesantes para la ciudadanía y el ejercicio de derechos civiles. De hecho, a parte de la carpeta ordinaria y realmente escasa, anodina y burocrática, tan solo un par de cuestiones con alguna relevancia social: el protocolario informe del Síndic defensor de la ciudadanía, desganado, administrativo y nada sugerente; y anotar que según el último censo del Padrón la ciudad registra 220.519 habitantes. Bien!

Tan solo el Grupo de la coalición ICV-EUiA presenta mociones y avala palabras. En concreto TRES mociones que ya publicamos horas antes del Pleno. Una sobre la pena de muerte, otra en relación con la cultura popular (no “PPopular) sobre el trato/maltrato recibido por el Cercle artístic de Badalona, en Llefià, y finalmente una sobre la denuncia de las “retallades sanitàries” y de reivindicación de recuperación de condiciones de la sanidad pública.

Pero en estas líneas quiero primar la descripción escénica sobre los contenidos formales del plenario, y más que un ACTA (siempre podemos disponer de la oficial) retener algunas imágenes, gestos, cometarios, estilos…

Decía pues, poca gente en la Plaza, menos gente en la Sala de plenos otrora a rebosar de expectación y participación. De las cuatro filas escasas de sillas para el público (más protocolo y medias) ni siquiera llenas. El “personal”, aparte los inevitables vinculad@s a los respectivos Grupos (yo mismo entro en ese capítulo), unas cuantas personas, mayoritariamente mayor por “madura” y algún notorio “ex-agitador” local, del mundo de la prensa (de la venta de prensa).

Durante las tres horas cumplidas de sesión, la gran mayoría del referido público, gesticula con muestras de satisfacción y cometarios exultantes perfectamente audibles a las intervenciones de la bancada del gobierno pepero, por momentos a las parrafadas convergentes y especialmente a los broches oratorios con que el Alcalde cierra y sentencia sistemáticamente cada uno de los puntos tratados. Realmente una platea bien diferente de las que conoció esta sala en otros momentos de la historia democrática municipal.

Eso es lo que hay. Una primera reflexión: ¿sería un buen momento para recuperar la presencia física de la ciudadanía (incluida la de izquierdas) en los plenos?

LA DINÁMICA Y LOS GESTOS 

Ya he descrito algo la escenificación plenaria. Y el método: aplicación rigurosa del ROM (reglamento) para medir los tiempos de intervención y el orden de desarrollo. Rigor en la aplicación de las normas, que llegan a aburrir por largas y reglamentistas… y un hallazgo destacable que por reiterado vale la pena citar y destacar. La cosa es la siguiente…

Si un grupo, de la oposición por ejemplo (ICV-EUiA), presenta una/s moción/es que “molestan” o incomodan por su objetivo, tema y contenidos a la mayoría minoritaria del PPgobierno, o a la minoría opositora del socio neoliberal de CiU, el mecanismo consiste en presentar ellos a su vez, una o incluso dos; “Enmiendas a la totalidad” sobre el tema / o aproximado de la moción, con otro contenido, finalidad y si es el caso con propuestas en la línea antagónica. Las enmiendas pueden usar el mismo texto, o casi, y puede darse el caso como en la presente situación donde el “copia y borra" está tan mal hecho que incluye errores de redacción y repiten titularidad incorrecta del grupo emisor. Se votan primero las enmiendas y si prosperan con el bloque PP-CiU quedan aceptadas y desestimada la moción que originalmente planteó la cuestión, que decae y ni siquiera se vota. Lamentable. Tan solo se consigue salvar (in extremis) que al menos el secretario pueda leer la parte dispositiva de la moción al caso.

No es necesario explicar en detalle la limitación para- democrática resultante de aplicar unas normas que acaban al final eliminando la Moción tal como autónoma y soberanamente había confeccionado un grup municipal.

EL LENGUAJE

Este es sin dudar el capítulo más preocupante de este análisis. Independientemente de las virtudes oratorias de los portavoces y su precisión, la cuestión está en resaltar, sucintamente, el estilo de expresión oral que emplean algunas de las voces de líderes en el pleno, y sus aviesas intenciones y objetivos.

Por su parte el PP, donde apenas intervienen los concejales, excepto el Sr. Jurado, y puntual y sectorialmente el Sr. Riera, quien lleva la voz cantante, quien cierra todos los temas, quien apostrofa, resume y define resultados es el Sr. Alcalde, García Albiol. Su lenguaje es sencillo, se acompaña de frecuentes aportaciones documentales en forma de fotocopias de artículos periodísticos o documentos de hemeroteca, se dirige a un público presente pero sobretodo virtual, en forma de cámaras y medios… están minuciosamente elaborados con signos de normalidad y campechanía perfectamente estudiados, experimentados y aprendidos.   Es la ilustración emblemática del populismo reaccionario de fácil penetración entre gentes sencillas y de elaboración elemental. Véase:

“se acabó la fiesta”, ahora “publicidad y concurrencia y no a dedo como antes", (M. Jurado). O aún, ya de alcaldía: "el debate es surrealista, ¡hablar de un cambio de cerradura!" Está satisfecho de cómo gobierna; "este gobierno se equivocará pero pondrá orden", "hay partidos que lo primero que hacen es llamar a “el Punt”", "este gobierno es pobre, no tenemos dinero para deportes, no sabemos como pagaremos nuevos equipamientos ciudadanos… a pesar del ahorro", como que la brigada municipal es quien monta los chiringuitos electorales en plaza de la Vila. "Nos piden soluciones quienes han estado gobernando los últimos 30 años, "no se persigue a nadie sino que se impone cordura y equilibrio", etc. Y un anuncio aprovechando el uso y control de la palabra: “pronto todo esto va a cambiar en toda España, después del 20 N con el nuevo gobierno del PP”. El público afecto, servidos, y jaleados, se retiran orgasmo en marcha, en su mayoría, al acabar el punto de cultura.

El parlamentario Sr. Falcó nos ilustra y concede algunas de sus perlas parlamentarias, en la línea de que la culpa de todo la tiene el “Tripartita”, autor de el Forat còsmic- Cráter, financiero, i l’altra part de culpa la té “Madrid” que no paga el que ens deu. Ells gestionen bé i amb rigor i responsabilitat. Hace una exhibición de desinformaciones locales (él en el Parlament), sus errores son simplemente “tipográficos”, y ya de paso acusa al resto de grupos de intervenciones “muy politizadas y barrocas” así como de practicar “Dèries, fílies i fòbies”, y lamenta la poca voluntad de la entidad ciudadana de cultura en cuestión de vocación comunitària y de compartir con los demás. APA nano!

RESULTADO DE LAS VOTACIONES

Tiene menor importancia pero para no ser frívolo, aquí van. Moción de la pena de muerte, aprobado por unanimidad. Moción de cultura del Cercle de Llefià, decaída y substituida por enmiendas a la totalidad coincidentes de PP-CiU, y moción de recortes sanitarios, desestimada con los votos a favor de la ponencia ICV-EUiA y de PSC y, en contra de PP-CiU. ¿Va quedando claro?

Conclusión: Es inaplazable y fundamental confrontar valores, principios y lenguajes con el populismo, conservadurismo y la xenofobia de un PP envalentonado y que sigue usando Badalona como punta de lanza en Cataluña. Nuestro menaje, nuestra lucha, nuestros, principios deben ser de negar la mayor, de oposición, ideológica, frontal entendible y compresible.

Tres mocions al Ple d'octubre

2011-10-24T14:26:00.001+02:00

Tres propostes d’acord plenari a l’Ajuntament en forma de tres mocions que porta al Ple el Grup d’ICV/EUiA tot fent us de la seva prerrogativa prevista en la normativa del reglament (ROM).

Es tracta de tres temaris que poden semblar diversos o heterogenis a primer cop d’ull però que tots ells coincideixen en refererir-se a situacions de conflictes que afecten a persones, i a l’exercici de drets civils, democràtics i/o socials.

El primer tracta d’un nou cas sobre la pena de mort, aquest cop amb ocasió del reu Hakamada Iwo, al Japó, i que ens fa arribar Amnistia Internacional. Es tracta d’una persona que porta 43 anys, condemnat a mort i que pot ser executat en qualsevol moment sense preavís, i com a resultat d’un procés notòriament irregular. Volem insistir en la nostra posició d’abolició absoluta de la pena de mort, i assenyalar com segueix en actiu a països com el Japó que avui ens ocupa, però fins i tot a teòrics líders del desenvolupant i dels drets humans com els EE.UU. de Nord-americà. Sol·licitem l’anul·lació de l’execució de la sentència i un nou judici amb garanties, però també la suspensió d’execucions i abolició de pena de mort també al Japó.

La segona parla de la situació en que han quedat els i les ciutadans pertanyents al Cercle Artístic de Llefià, un cop expulsats literalment del local on venien desenvolupant les seves activitats culturals, artístiques i associatives. Sembla inaudit que en els temps presents d’exclusió social, davallada cultural (especialment de cultura popular), pèrdua de cohesió associativa i ciutadana, es donin casos com el que ha protagonitzat el Govern del PP a Badalona. Instem, reclamem, al Govern municipal a revertir immediatament la situació dotant l’entitat referida d’un local públic i cedit per al seu us ciutadà. Igualment recordem la necessitat d’obrir ja mateix el Centre Cívic de la Torre Mena, amb una gestió combinada que compti amb les entitats del barri, i la posta en marxa de construcció d’ampliació mitjançant l’edifici annex.

La tercera, i més extensa moció es refereix a la situació d’atencions sanitàries pel sistema públic de salut a la ciutat, donades les retallades continuades i sostingudes que ve aplicant el Departament de Salut de la Generalitat. La situació es deteriora per moments i s’estan creant condicions greus i perilloses que denunciem tant pel que afecta a treballadors/es del sector, com a usuaris i ciutadans/es. Fem una revisió de quines son les mesures aplicades i les seves conseqüències previsibles i evitables. Acabem fent unes peticions molt concretes que proposem acordar a la resta de Grups en la part dispositiva:

1.- Sol·licitar al Departament de Salut la suspensió immediata de l’aplicació del Pla de retallades, d’austeritat o de contingència, si es volen usar eufemismes, i que es reposin els recursos necessaris per a restablir la continuïtat dels serveis i atencions sanitàries assolits fins aquí, i que ens permetin seguir acostant-nos als paràmetres de la U.E., evitant així les greus conseqüències que se’n poden derivar.

2.- Instar al Govern de la Generalitat a restablir les dotacions pressupostàries i els instruments que permetin recuperar tots els serveis i condicions afectades. Eliminar les retallades dels pressupostos en tots els capítols relacionats i comprometre’s a negociar qualsevol futura modificació amb els agents socials, i especialment sindicats i organitzacions ciutadanes i cíviques actuants en el sector de la salut.

3.- Demanar a l’Ajuntament de Badalona que no retalli, ni desviï ni un sol euro de destinació social, i en particular de salut. Això en totes les instàncies on participa, ja sigui com Institució (a BSA), o arreu com a legítim representant dels interessos de la ciutadania badalonina. Posicionant-se per la recuperació i manteniment dels serveis i dels llocs de treball afectats, una dotació suficient i renovada de plantilles, aportacions dineràries compromeses, i polítiques de suport a totes aquelles prestacions socials que determinen l’estat de salut de la població.

4.- Informar del present acord a les Institucions interessades, i en particular al Departament de Salut i al Govern de la Generalitat de Catalunya; a la Plataforma“Badalona es mou en defensa dels Serveis Públics”.

Asunción García Cotillas - Portaveu del Grup Municipal d’ICV/EUiA

Benvolgudes, benvolguts i bentrovats !!

2011-10-24T11:46:00.002+02:00

Tan sols dues línies per comprovar que la tècnica d'insercció funciona...i que ja podem usar la NOSTRA PÀGINA WEB que serà un instrument més per a la lluita social i política.
Fins a la victòria, de batalla en batalla...
Salut !!
Toni Barbarà

Moció contra les retallades en sanitat a Badalona

2011-10-23T23:32:00.001+02:00

MOCIÓ SANITAT Badalona
Presentada pel Grup Municipal d'ICV/EUiA

ATÈS que durant els mesos transcorreguts de la present legislatura autonòmica, el Departament de Salut de la Generalitat ha elaborat i està executant un Pla de Xoc on desenvolupa una sèrie de mesures urgents, sota l’argument, absolutament discutible i discutit, de la “no sostenibilitat” econòmica del sistema sanitari públic. Que això suposa una retallada greu i sostinguda de tot tipus de serveis sanitaris arreu del territori. Que aquesta situació és la conseqüència de la severa retallada pressupostària de més del 10% destinat a salut i que va ser aprovada al Parlament pel grup de CiU i gràcies a l’abstenció del PP. Que totes aquestes mesures representen un seguit de tancaments sistemàtic de serveis, quiròfans, llits hospitalaris o atencions continuades, d’increments de llistes d’espera, reduccions reals de llocs de treball, i en definitiva un constatable i seriós deteriorament de la qualitat assistencial, que naturalment afecta també a la nostra ciutat i el seu veïnat.

ATÈS que les mesures perjudiquen encara més a les persones amb malalties cròniques, amb discapacitats, a les persones amb menors ingressos i de manera especial, incrementa les responsabilitats de les persones encarregades, molt majoritàriament dones, de cuidar a les persones malaltes. En definitiva als sectors més indefensos i necessitats.

ATÈS que aquestes mesures estan provocant un creixent i generalitzat rebuig per part del personal sanitari, treballadors/es , professionals, així com de la ciutadania, usuària i titular dels sistema públic, i que son ja un dany objectiu i mesurable que podria esdevenir irreversible en la sanitat pública, i que qüestiona el model de sistema públic de salut vigent a Catalunya, fins aquí, amb excel·lència provada.
Que és responsabilitat dels grups municipals atendre l’alarma social que vivim, malauradament justificada i creixent, així com vetllar per no incrementar les desigualtats en salut amb retallades i mesures restrictives.

ATÈS que Badalona i la seva ciutadania es veu afectada per aquestes retallades en formes diverses com ara amb tancament de serveis o llits hospitalaris, amb augments temeraris de les llistes d’espera, incloses intervencions a àmbits d’urgències. Que també als serveis d’assistència primària (ABS/ CAPS) amb el tancament de l’atenció continuada, i per tant nocturna, als CAPS de Lloreda i Montgat /Tiana, o patint una situació resultant on no es disposa de cap altre atenció nocturna en Pediatria com no siguin les Urgències de Can Ruti. La retallada afecta arreu ja a 59 serveis d’atenció continuada i nocturna que han estat tancats, sense comptar els 96 CAPS que han reduït horaris o els 4 que han tancat definitivament. Això voldrà dir la conseqüent massificació, retard i allunyament de les atencions que son ja aclaparadores.

ATÈS que tots aquests impactes estan generant una forta pressió assistencial sobre els i les professionals, demores i agreujaments de llistes espera, tensions en els àmbits d’atenció, pèrdues objectives de la seguretat i qualitat de la mateixa praxis sanitària, i en definitiva un deteriorament conscient, avaluable i progressiu del sistema i de la que fou la seva reconeguda eficiència.

ATÈS que no podem compartir l’argument de base emprat pel Govern, de la manca de suficiència dinerària, quan és evident i evidenciable que tant en termes absoluts com relatius (i comparatius amb la situació a l’Estat i la U.E. o la OCDE) la qüestió es concreta en una o altra acció de govern, un criteri elemental en política com és el de prioritzar unes, o altres, partides i destinacions. Entenem que en l’actual situació de crisi global és justament més necessari que mai respectar i sostenir les dotacions de recursos socials, com l’educació, els serveis socials i per suposat la salut i la sanitat públiques. Son notòries les alternatives possibles i menystingudes mitjançant fórmules de reforma tributària i fiscal redistributiva i/o canvis de destinacions pressupostaries des d’altres partides i departaments que no representin tanta agressivitat sobre el dit “estat dels benestar” que avui es col·loca contra les cordes. No és amb RE-pagaments (mal anomenats CO-pagaments), ni amb externalitzacions, ni privatitzacions com resoldrem les necessitats de la població. La badalonina també per suposat, i sí estaríem per contra determinant la liquidació d’un bon sistema públic de salut com el que tenim, fruit de tantes lluites i reivindicacions històriques.

ATÈS que amb aquestes mesures es pot estar conculcant les disposicions legals recollides a l’Article 43 de la Constitució espanyola, o al 23 de l’Estatut d’ Autonomia, on es parla de “l’obligació de les Administracions” (totes elles, inclosa la Local) pel que fa a l’exercici dels Drets socials i personals. Fins i tot es voreja el mateix Codi Penal en el seu Article 542 que tipifica càstigs a “autoritats i/o funcionaris que impedeixin a la ciutadania l’exercici dels Drets cívics”.

El Grup d’ ICV/EUiA sotasignat, demana al Ple de Badalona l’adopció dels següents acords:
1.- Sol·licitar al Departament de Salut la suspensió immediata de l’aplicació del Pla de retallades, d’austeritat o de contingència, si es volen usar eufemismes, i que es reposin els recursos necessaris per a restablir la continuïtat dels serveis i atencions sanitàries assolits fins aquí, i que ens permetin seguir acostant-nos als paràmetres de la U.E., evitant així les greus conseqüències que se’n poden derivar.

2.- Instar al Govern de la Generalitat a restablir les dotacions pressupostàries i els instruments que permetin recuperar tots els serveis i condicions afectades. Eliminar les retallades dels pressupostos en tots els capítols relacionats i comprometre’s a negociar qualsevol futura modificació amb els agents socials, i especialment sindicats i organitzacions ciutadanes i cíviques actuants en el sector de la salut.

3.- Demanar a l’ Ajuntament de Badalona que no retalli, ni desvií, ni un sol euro de destinació social, i en particular de salut. Això en totes les instàncies on participa, ja sigui com Institució (a BSA), o arreu com a legítim representant dels interessos de la ciutadania badalonina. Posicionant -se per la recuperació i manteniment dels serveis i dels llocs de treball afectats, una dotació suficient i renovada de plantilles, aportacions dineràries compromeses, i polítiques de suport a totes aquelles prestacions socials que determinen l’estat de salut de la població.

4.- Informar del present acord a les Institucions interessades, i en particular al Departament de Salut i al Govern de la Generalitat de Catalunya.

Badalona, a 25 d’octubre 2011

Un Ple de rentré com a botó de mostra del curs

2011-10-15T13:28:00.000+02:00

(article d'opinió de Toni Barbarà)

Dimarts 27 de setembre es va celebrar el Ple municipal ordinari corresponent al mes de setembre 2011, un cop retornats de la pausa estival. Començava doncs formalment el curs polític gairebé coincidint amb el curs escolar.

Una de les novetats a destacar, per a la petita-gran història local, va ser l’anunci de la retransmissió en directe de la sessió mitjançant Internet. De fet el populisme del govern del PP s’orienta clarament més al show mediàtic, al plató de televisió groga, que no pas al rigor del debat polític i a la serietat del comandament institucional de la ciutat.

L’ordre del dia formal del Ple era força breu i insubstancial. Questions de tràmit amb alguna excepció que comento de seguida. En tot cas el previst era entrar en terrenys de debat polític a l’hora de tractar les mocions presentades a la fi del preceptiu despatx ordinari.

Dèiem que tan sols ens aturem per a destacar l’explicació de vot Abstenció, que va fer la companya Asun García en el punt sobre aprovació de comptes anteriors, i que va argumentar com una consideració de tràmit, amb independència i coherència d’haver votat ja en contra del pressupost en el seu dia. Òbviament el govern sociovergent anterior va votar a favor i el PP en contra….i tampoc era cosa de posar més entrebancs burocràtics a les rodes dels migrats recursos que van venint.

Mocions- emocions !!??

Ja en el torn de mocions, gairebé d’emocions en alguns casos, es va obrir la (esperada) batalla dialèctica i política entre els grups. Les diverses actes, inclosa la versió oficial que publicarem quan ens arribi, així com les notícies periodístiques i tertúlies posteriors donen compta ja força acurada del que es va tractar, dir i gesticular.

En tot cas a la fi d’aquest comentari adjuntem la moció aprovada i més punyent pel que fa a resultat: lareprovació del govern Albiol pel que fa al tractament del Centres de culte. El que no fan, el que fan i el que haurien de fer sinó fos el seu entroncament en la més elemental islamofòbia, com expressió bel·ligerant de la xenofòbia de fons del seu programa i discurs. Malgrat la tàctica d’embolica que fa fort, l’alcalde i el seu govern va resultar reprovat amb els vots d’ICV/EUIA, i PSC , i l’abstenció de CiU. No se’n va sortir encara que intentés barrejar, les mesquites amb les escoles de dansa i sevillanes (sic), o les processons catòliques i la cavalcada de Reis (sic) i confondre significats verbals com ara garantir, prohibir, construir…per acabar amb la solemne i publicitària declaració de que “la construcció d’una mesquita no és la prioritat del govern popular”. I defugint, ja de passada, el compliment i desenvolupament d’allò que diu la legislació sobre cultes i centres religiosos. Clarificador !!

Les altres mocions van ser o bé rebutjades pel corró conservador de dretes (PP +CiU) en els cas de la nuclear d’Ascó, o mitjançant esmenes sobrevingudes (PP +CiU) que feien caure la moció plantejada en els casos d’equipaments escolars pendents i de la biblioteca de Can Canyadó.

Això i algunes preguntes que es van contestar via fórmula del tronat “prenem nota i el respondrem per escrit com abans puguem”, van liquidar un Ple que no passarà a l’historia sinó és pel rebuig mencionat i l’inauguració del media cibernètic.

Dit això, permeteu un parell d’anotacions al marge, a criteri del qui signa.

Destacar alguns rols. Un d’evident i gairebé aclaparador el protagonisme de la figura del alcalde, en continuat exercici d’home orquestra i polític que sap, coneix i respon a tot, del que passa a la seva ciutat, Albiolistan, però també arreu del planeta. És tan forta l’ inèrcia de lideratge rutilant que gairebé cap altre regidor/a del seu grup no piula com no sigui per prendre nota i tirar alguna pilota fora. Ell és el veritable mur que rebota totes les iniciatives opositores i les transforma en dards de rèplica i contraatac que estimulen l’ovació (permesa) d’alguns concrets seients del públic.

Per cert, un incís aquí: entre el personal que accedeix al saló en la sessió pública crida l’atenció, a part els/les habituals, alguna persona de look inquietant i particular. Una d’elles es permet superar les gesticulacions, rumors i comentaris per sota el nas i arribar directament a l’insult a un regidor en ús de la paraula. Va ser el cas de l’Alex Mañas que va haver d’escoltar-se a pocs metres un “gilipollas” (que va denunciar públicament) d’un tal energumen que no va ser ni castigat ni apercebut per part del director del ple. Unesformes que, cas de repetir-se posen en qüestió la mes elemental norma de respecte institucional i que poden generar tensions innecessàries per improcedents i no-polítiques. Queda dit i advertit.

Una altra estrella a considerar: a part del mètode que des de sempre ha estat habitual a l’hora de tractar les mocions presentades pels grups, és a dir mitjançant la/les prèvia/es reunió/ns de la Junta de Portaveus, es va instal·lar un nou mecanisme d’intervenció. Es diu una esmena “in voce” i el govern en va fer diverses usos al respecte. Senzillament, amb independència dels acords o desacords pactats en la comissió prèvia, apareix “in situ” la paraula de correcció o de canvi que algú proposa, que es prengui en consideració i que si és el cas es vota. Aquesta pràctica permet i permetrà de reservar la bateria argumental fins el mateix ple i descarregar-la a darrera hora possibilitant sorpreses, aliances, canvis, perorades, i exposicions d’hemeroteca que diligentment haurà esta elaborada en funció del tema previst i a tractar.

Més del altres Grups. Ciu/Falcó és una altra il·lustració de cabdillisme. I malgrat arribar tard és digne d’estudi la capacitat per intervenir des d’un to de sapiència, portantveu de la veritat, la càtedra, la suficiència i la prepotència sense cap gest d’autocrítica ni de contenció. Es permet donar la classe d’allò que es porta escoltat del Parlament i sense cap rubor es situa com a centre i melic de la política, i ajusta el que toca i el que no: “Això és que hi ha i el qui us digui altra cosa, menteix”. I apa, seguim.

El Grup socialista farà bé de prendre alguns sedants abans de seure al Ple. La sensació d’irritabilitat és palesa i això encara agreuja més la bel·ligerància dels populars dedicats (no sabem durant quan de temps) a criticar, rendibilitzar, atacar i posar en evidència la seva anterior gestió de govern sociovergent. I el més greu és que a cops és elemental ,com en el cas d’una partida que van canviar de destinació de la biblioteca cap a la floricultura, amb evidència de la maniobra opaca o el desencert …cosa que encara els fa més vulnerables. Caldrà que trobin discurs i anàlisi de futur o ens avorrirem de tant retreure excrements ressecs sota la catifa.

I per acabar, com ha de ser, el nostre Grup ICV/EUiA. Com de totes totes ens diran que no som objectius i que fem anàlisi des de la parcialitat, deixar al menys constància que amb tres veus, només amb tres, som el veritable cor de l’oposició i de la contraproposta alternativa. Amb arguments, i amb dignitat i coherència hem sabut defensar les postres posicions … i això promet de fer possible una permanent i sostinguda acció i reflexió en defensa dels nostre programa i sobretot dels nostres principis.

Seguim que tot just comença el ball... no sabem si de sevillanes, clàssic o de bastons.

Toni Barbarà

Carta abierta de Mikis Theodorakis y Manolis Glezos en defensa de Grecia, la democracia y Europa

2011-10-14T17:00:00.000+02:00

En la acrópolis de Atenas se erigió en 1982 una lápida de bronce recordando el gesto de Manolis. El texto dice:

ΤΗ ΝΥΧΤΑ ΤΗΣ 30ης ΜΑΙΟΥ 1941 ΚΑΤΕΒΑΣΑΝ ΟΙ ΠΑΤΡΙΩΤΕΣ ΜΑΝΩΛΗΣ ΓΛΕΖΟΣ ΚΑΙ ΑΠΟΣΤΟΛΟΣ ΣΑΝΤΑΣ ΤΗ ΣΗΜΑΙΑ ΤΩΝ ΝΑZΙ ΚΑΤΑΚΤΗΤΩΝ ΑΠΟ ΤΟ ΙΕΡΟ ΒΡΑΧΟ ΤΗΣ ΑΚΡΟΠΟΛΙΣ.ΕΝΤΟΙΧΙΣΤΗΚΕ ΑΠΟ ΤΗ “ΕΝΩΜΕΝΗ ΕΘΝΙΚΗ ΑΝΤΙΣΤΑΣΗ 1941 – 1944″ ΤΟ 1982..

La traducción castellana es “En la noche del 30 de mayo de 1941 los patriotas Manolis Glezos y Apostolos Sanda arrancaron la bandera de la ocupación nazi de la roca sagrada de la Acrópolis. Colocada por la “Resistencia Nacional Unida 1941 – 1944″ en 1982.

Ahora, Manolis Glezos y Mikis Theodorakis , con el mismo espíritu de resistencia, han escrito la siguiente carta abierta para firmar y difundir...

“En tiempos antiguos, la condonación por Solón de las deudas que obligaban a los pobres a ser esclavos de los ricos –la llamada reforma Seisachtheia, sentó las bases para la aparición, en la antigua Grecia, de las ideas de democracia, ciudadanía, política y Europa: los fundamentos de la cultura europea y mundial.

Luchando contra la clase de la riqueza, los ciudadanos de Atenas señalaron el camino para la constitución de Pericles y la filosofía política de Protágoras, quien dijo: “El hombre está muy por encima de todo el dinero”

Hoy en día, los ricos están tratando de tomarse la venganza en la mentalidad humana: “Los mercados están muy por encima de todos los hombres” es el lema que nuestros líderes políticos abrazan gustosamente, aliados al demonio dinero como nuevos Faustos.

Un puñado de bancos internacionales, agencias de información, fondos de inversión, en una concentración mundial del capital financiero sin precedentes históricos, reivindican el poder en Europa y en todo el mundo y preparan la abolición de nuestros estados y nuestra democracia, con el arma de la deuda, para esclavizar la población de Europa, poniendo en el lugar de las imperfectas democracias que tenemos la dictadura del dinero y la banca, el poder del imperio totalitario de la globalización, cuyo centro político está fuera de la Europa continental a pesar de la presencia de poderosos bancos europeos en el corazón del imperio.

Comenzaron con Grecia, utilizados como cobayas para trasladarse a otros países de la periferia europea, y poco a poco hacia el centro. La esperanza de algunos países europeos para escapar eventualmente demuestra que los líderes europeos se enfrentan a un nuevo “fascismo financiero”, no haciéndolo mejor que cuando se enfrentaron a la amenaza de Hitler en el período de entreguerras.

No es una casualidad que una gran parte de los medios de comunicación controlados por el banco se trate a los países de la periferia de Europa como “cerdos – pigs” y su campaña mediática, sádica y racista, vaya teñida de desprecio. Sus medios de comunicación no se dirigen sólo contra los griegos, sino también contra la herencia griega y la antigua civilización griega. Esta opción muestra los objetivos profundos y ocultos de la ideología y de los valores del capital financiero, promotor de un capitalismo de destrucción.

El intento de los medios de comunicación alemanes de humillar símbolos, como la Acrópolis o la Venus de Milo, monumentos que fueron respetados incluso por los oficiales de Hitler, no es sino una expresión del profundo desprecio de los banqueros que controlan los medios de comunicación, ya no tanto contra los griegos, sino sobretodo contra las ideas de libertad y democracia que nacieron en este país.

El monstruo financiero ha producido cuatro décadas de exención de impuestos para el capital, todo tipo de “liberalización del mercado”, una desregulación amplia, la abolición de todas las barreras a los flujos financieros y las especulaciones, los constantes ataques contra el Estado, la compra de partidos y medios de comunicación, la apropiación del excedente por un puñado de vampiros: los bancos mundiales de Wall Street. Ahora bien, este monstruo, un verdadero “Estado tras los Estados” parece preparado para asestar un “golpe de Estado permanente” financiero y político, y para más de cuatro décadas.

Frente al ataque, las fuerzas políticas de derecha política y la socialdemocracia parecen comprometidas después de décadas de entreguismo al capitalismo financiero, cuyos centros más grandes están fuera de Europa. Por otro lado, los sindicatos y los movimientos sociales aún no están lo suficientemente fuertes como para bloquear el ataque de manera decisiva como lo hicieron muchas veces en el pasado. El nuevo totalitarismo financiero busca aprovechar esta situación para imponer condiciones irreversibles en toda Europa.

Hoy, es tan necesario como urgente la coordinación inmediata y transfronteriza de los intelectuales, las gentes de las artes y las letras, los movimientos espontáneos, las fuerzas sociales y las personalidades que comprenden la importancia del reto; necesitamos crear un frente de resistencia potente contra “el imperio totalitario de la mundialización” que está en marcha, antes de que sea demasiado tarde.

Europa solo puede sobrevivir si presenta una respuesta unida contra los mercados, un reto mayor que el de ellos, un nuevo “New Deal” europeo.

Debemos detener de inmediato el ataque contra Grecia y los otros países de la UE en la periferia, hay que poner fin a esta política irresponsable y criminal de austeridad y privatización, que condujo directamente a una crisis peor que la de 1929.

Las deudas públicas deben ser reestructuradas de forma radical en la Eurozona, especialmente a expensas de los gigantes de la banca privada. Los bancos deben volver a ser evaluados y la financiación de la economía europea debe estar bajo control social, nacional y europeo. No es posible dejar la llave financiera de Europa en manos de los bancos, como Goldman Sachs, JP Morgan, UBS, Deutsche Bank, etc … Hay que prohibir los excesos incontrolados financieros que son la columna vertebral de capitalismo financiero destructivo y crear un verdadero desarrollo económico en lugar de ganancias especulativas.

La arquitectura actual, basada en el Tratado de Maastricht y las reglas de la OMC, ha instalado una máquina en Europa para fabricar deuda. Necesitamos un cambio radical de todos los tratados, la sumisión del BCE al control político de la población europea, una “regla de oro” para un mínimo del nivel social, fiscal y medioambiental de Europa. Necesitamos urgentemente un cambio de paradigma, un retorno al estímulo de crecimiento a través de la demanda de nuevos programas de inversión europeos, las nuevas regulaciones, los impuestos y el control del capital internacional y instalación de flujos, una nueva forma de proteccionismo suave y razonable en una Europa independiente sería protagonista en la lucha por un mundo multipolar, democrático, ecológico y social.

Llamamos a las fuerzas y personas que comparten estas ideas a convergir en un amplio frente de acción europea lo antes posible, para producir un programa de transición de Europa, para coordinar nuestra acción internacional, con el fin de movilizar a las fuerzas del movimiento popular, para revertir el actual equilibrio de fuerzas y derrotar a los líderes actuales históricamente irresponsables de nuestros países, con el fin de salvar a nuestro pueblo y a nuestra sociedad antes de que sea demasiado tarde para Europa”.

Mikis Theodorakis
Manolis Glezos